Ecologia, debat marginat

Lamento la marginació que durant la campanya electoral han tingut els greus problemes ecològics del territori en els debats i propostes de les diferents formacions polítiques, especialment parlamentàries, especialment independentistes. D’acord que ara és prioritari recuperar les institucions i la tornada del president Carles Puigdemont, però no és menys urgent analitzar l’impacte de l’aplicació del 155 sobre la gestió del territori i els béns naturals.

Cap líder ha plantejat el model energètic de la República Catalana sabent que l’objectiu del PP i Ciutadans és afavorir el lobby nuclear i allargar la vida dels reactors d’Ascó i Vandellòs a 60 anys. La contaminació dels sòls pels nitrats i agrotòxics; la gestió pública de l’aigua; els projectes urbanístics al litoral; el model turístic; la degradació dels parcs naturals i espais protegits; el retard en les renovables... Temes transcendentals que els nostres polítics no han esmentat ni els han donat alternativa. Tampoc els mitjans de comunicació han preguntat aquestes qüestions als candidats i candidates. O creixement o creixement. Aquesta és l’única proposta transversal i unitària de totes les forces polítiques. Les elèctriques i els poders fàctics (Íbex 35) poden dormir tranquils. Pugen l’aigua, la llum, el gas, el telèfon i els peatges. I l’increment del PIB com està valorat comportarà més degradació ambiental.

El Tribunal Constitucional ha suspès la llei catalana de canvi climàtic, fet que tindrà conseqüències i aturarà la creació de nous llocs de treball de l’economia circular. La suspensió deixa stand-by el desenvolupament de la norma, que preveia la creació de taxes mediambientals a les grans empreses contaminadores. Aquesta nova agressió no ha generat cap reacció contundent dels partits independentistes. Viuen en el segle XXI? L’única defensa d’un model energètic basat en l’economia solar l’ha fet el president Puigdemont des del seu exili. En la seva visió de present i de futur, a l’estil del president Emmanuel Macron, es troba la possibilitat de regenerar la política catalana després del 21-D; una formació política que porti en primer terme l’economia ecològica i que defensi el milió de llocs de treball que pot generar.

Ho va diagnosticar Joan Oliver (Pere Quart) en el pròleg de L’econacionalisme: “Si els responsables de la nostra vida pública no s’adonen de la summa gravetat d’aquesta crisi ecològica, primordial i màxima, i no es lliuren des d’ara a combatre-la afanyosament i amb tots els mitjans a llur abast, el primer resultat de tal inconsciència serà, no en dubteu pas, la recaiguda, amb agreujants, en un estat miserable i ignominiós el nom del qual em callo perquè encara no se’ns ha esborrat de la memòria i l’actualitat cada dia ens el recorda.” Santa paraula. Crisi ecològica i retorn a l’autoritarisme franquista. Un còctel explosiu que no hem sabut explicar amb eficiència i capacitat pedagògica en aquesta campanya electoral tan transcendental. Tindrem una altra oportunitat?