Independència ara!

El referèndum sobre l'autodeterminació per al 2014 ja no ens serveix; ni tan sols serviria la proclamació de la independència aquell any per als catalans nascuts el 1948, que seran els primers a no poder-se jubilar quan compleixin 65 anys. Dic «seran» perquè tot i que la proposta dels socialistes de començar a retardar l'edat del retiro pot semblar un globus sonda que es desinflarà, s'acabarà fent en vistes de les reaccions dels partits polítics que l'han d'aprovar. Mirem, si no, el que diu el PP, l'altre gran partit amb el qual el PSOE en fa prou per pactar el que calgui i amb el qual s'acaba entenent en qüestions d'estat: divendres va desacreditar la proposta, però ahir ja deixava clar que el que no li agrada és que passi al davant d'una altra reforma, la del mercat laboral. Ho tenim clar, doncs: en nom del necessari consens, els socialistes afluixaran, i primer pactaran una reforma per flexibilitzar més als assalariats, per tot seguit anunciar-los que no podran deixar de fer flexions fins als 67 anys.

Cal, doncs, avançar el calendari independentista per estar el 2013 fora de la Seguretat Social espanyola. Això no serà per si mateix cap garantia de res, perquè els partits catalans –ERC ha estat el primer a dir-ho clarament– són conscients que el model de pensions actual no s'aguantarà quan només hi hagi un cotitzant per mantenir un jubilat. Però la independència obre una porta a l'esperança, perquè l'única manera de mantenir el sistema és que en el futur hi hagi una població activa –és a dir, gent en edat de treballar– molt més gran del que auguren totes les projeccions demogràfiques. I si quan el Barça guanya una copa fa disparar la natalitat al cap de nou mesos, és inimaginable el baby boom que es pot iniciar el dia de la proclamació de la independència de Catalunya: criarem tant que al cap de 16 anys no hi haurà feina per a tanta joventut.