Prova superada

Ja hem superat els àpats de Nadal i aquelles temibles trobades familiars en què molts apuntaven que els que pensem de forma diferent, tot i compartir cognom, acabaríem matant-nos a destralades. Doncs bé, dono fe que a casa no s’ha produït l’apocalipsi familiar. Ans al contrari, hem superat el repte i amb matrícula d’honor. I no perquè haguem passat de puntetes pel tema del moment, ja els ho certifico, ni perquè a la taula no hi fossin representades opcions de tots colors. Simplement no ens ve de gust barallar-nos. Ras i curt. I precisament per això hem fet l’esforç –admeto que no sempre és tasca fàcil– d’escoltar l’altre, d’aixecar la veu només el just i necessari perquè arribi al de l’altra punta de la taula i de defensar la nostra opinió tenint clar que ningú és amo de la veritat absoluta. I és així com les discussions/reflexions a taula entre un regidor de Ciutadans i una votant independentista (per posar un exemple real) no s’han hagut de sentir a l’altra punta del planeta. Suposo que ho ha facilitat el fet que tothom, al marge del bàndol que el representés, tenia clar que els presos polítics i els exiliats han de poder tornar a casa i que els conflictes polítics es resolen des de la política, no des de la repressió i el càstig. Però el clima de cordialitat ha estat factible, sobretot, perquè tots tenim clar que a la nostra vida no volem envoltar-nos de persones que pensin com nosaltres sinó d’aquells que estimin com nosaltres. I arribats aquí s’acaba la discussió.