L’educació republicana

Venen temps en què la República, més que proclamar-la com ja vam fer, s’haurà d’explicar bé i així fer possible la seva implantació a partir d’una acceptació majoritària dels ciutadans de Catalunya. L’1-O va significar el punt de no retorn i es va consolidar el gruix necessari per fer irreversible el camí a seguir. Aquell dia vam guanyar la República però encara no som tots els que hem de ser.

Tant en els prolegòmens del 9-N, com en els mesos anteriors a l’1-O, hem estat tan ocupats a discutir si podríem arribar a votar o no, que no vam planificar l’aspecte més fonamental com era explicar els beneficis que aportaria un estat independent en comparació a la Catalunya autonòmica. Per adreçar-nos a aquells que encara no han abraçat la causa sobiranista, necessitem disposar d’arguments i explicacions sòlides que els permetin albirar una millora substantiva, en aspectes concrets, de les seves vides i, sobretot, de la dels seus fills, en la proposta republicana. Arguments que dibuixin els escenaris de millora en la sanitat, serveis socials, habitatge, educació, infraestructures, pensions, model laboral i productiu, llibertats col·lectives, internacionalització, medi ambient, recerca, etc.

En educació haurem de definir i explicar quines millores introduirem en l’actual model quan tinguem plena sobirania en l’organització i administració del sistema educatiu i, també, quan puguem disposar de molts més recursos derivats dels impostos dels ciutadans. Hem d’explicar en què s’inspiraria una educació republicana, què prioritzaria i què optimitzaria. Per fer això ens cal consensuar els punts forts que ja posseeix el nostre sistema educatiu i, per altra banda, tenir a punt una bona diagnosi dels aspectes a millorar en un context de canvi i de crisi dels models tradicionals escolars.

Afortunadament disposem d’experiències molt diverses en molts centres docents i organitzacions, que es troben immersos en processos de reflexió i pràctiques innovadores, que ens permetran disposar d’una sòlida base des de la qual fonamentar les reformes necessàries perquè els beneficis de la innovació i la recerca arribin arreu i permetin construir un model educatiu dels més avançats d’Europa. Haurem de prioritzar aquell alumnat, aquells centres i aquells contextos on s’atén la població més necessitada de suports. Caldrà garantir l’èxit educatiu per a tothom i aconseguir un veritable sistema educatiu equitatiu i inclusiu que, alhora, es basi en la pluralitat de projectes, en la seva autonomia de gestió i desenvolupament, i que ens permetin respectar, des de l’equitat del sistema, la diversitat de tradicions i opcions pedagògiques consubstancial de la societat catalana. Tenim, doncs, molta feina per fer.