Els vells

He sentit que els llops, quan es trasllada tota la bandada, al davant de la filera hi van els vells, després els joves, a continuació les femelles i els cadells i tancant la comitiva, el mascle alfa. D’una manera instintiva, els animals col·laboren amb la naturalesa per preservar l’espècie. Els humans enviem els més joves als camps de batalla per extingir-la. Però ara que la situació econòmica ho requereix, fem com els llops, i els vells fan de mur de contenció en una majoria de cases humils.

Cal preguntar-se què passaria si demà de cop i volta els vells deixessin d’ajudar els fills en les seves necessitats i hipoteques. Imagino una catàstrofe social inaturable. Sense esperances d’un futur a mitjà termini, viuen per la situació dels descendents i pateixen per quan no hi siguin. I amb l’afegit que els abandonaran en una societat que no comprenen. Som molts els de la generació que ha tingut un peu en una era i un en una altra. Els anys ens han omplert el cap de massa cabòries per tenir la capacitat de comprensió d’un nen o adolescent. A més d’haver de fer front als estralls del temps, he acabat convertit en un nou tipus d’analfabet.

A l’ordinador, els meus fills em solucionen en pocs minuts coses que jo seria incapaç de solucionar amb tot el temps del món. Tampoc els demano com ho fan perquè parteixen del fet que les coses més elementals ja les conec o les hauria de saber.

Jo recordo que de petit vaig aprendre moltes de les coses que encara m’acompanyen de la gent més vella de casa. Víctimes de guerres, fam i humiliacions, ens transmetien la seva vida i coneixements. Ara, ans al contrari, des d’un aparell que canvia i va tan de pressa que no permet ni tan sols espais de reflexió, això que la gent quan ens fem vells desenvolupem més, s’accedeix a tot i tothom.

Vivim en la paradoxa d’assistir a un canvi d’era. A Sant Joan de les Abadesses es repeteix una iniciativa que consisteix a fer que uns dies a la setmana els nens de les escoles van unes hores al casal d’avis per ensenyar a qui li interessi a fer ús de la tecnologia dels mòbils. Em sembla una idea excel·lent sempre que la formació vagi en doble sentit. És evident que els coneixements tecnològics poden ser molt útils en qualsevol edat i ja formen part de la vida humana. Ara bé, no podem oblidar que els vells també tenen moltes coses per dir i ensenyar. I això no ho proporciona cap aparell, per sofisticat que sigui.

El que no puc entendre de cap de les maneres és la criminalització de la paraula vell en el llenguatge políticament correcte. Tercera edat, situació de vulnerabilitat, són alguns dels eufemismes per evitar una paraula tan bella.