De la traïció

La metàfora de la traïció és dissoldre la cola que cohesiona una relació densa. Ho teoritza Avishai Margalit, un dels pensadors contemporanis més destacats per les seves reflexions sobre la condició humana. Així se’l descriu a la solapa del seu darrer llibre, De la traïció, que acaba de publicar, en traducció catalana de Fina Caball, l’editorial Arcàdia. Un goig anar a l’avançada amb aquest text d’aquest autor israelià. Cabdal. La traïció, el mal i greuge cap a la víctima, la dissolució o l’afebliment d’aquesta relació densa entre persones, amics, família o col·lectius als quals ens lliga un sentit de pertinença, agafa aquests dies més d’un sentit. En l’esfera política, la deslleialtat, el col·laboracionisme, són fenòmens que associem a la idea de traïció. La tensió entre transparència i la confiança que reclamem i reclamen polítics i ciutadania és un debat constant, i Margalit conclou que la transparència no encaixa amb la vida civilitzada. Diu: “Si la traïció és el preu que hem de pagar per amagar el que calgui per tenir una vida civilitzada, és un preu que val la pena pagar.” La lectura de Margalit se’m barreja d’una banda amb el moment polític actual, on en molts moviments, ja siguin judicials, ja siguin parlamentaris, s’hi projecta també la tesi de la doble veritat: una per a les elits i l’altra per a la massa; però també amb l’èxit teatral del moment. El de la història de Les noies de Mossbank Road, que podeu veure a la Villarroel, escrita per Amelia Bullmore, traduïda per Roser Batalla, dirigida magníficament per Sílvia Munt i interpretada magistralment per Marta Marco, Cristina Genebat i Clara Segura. Una funció electritzant, que et capbussa en la història d’amistat entre aquestes tres noies, aquestes tres dones que comparteixen pis d’estudiants, i on en la seva relació densa, consistent i forta hi ha de tot: rialles i llàgrimes, alegria i dolor, llibertats i retrets, ambicions i limitacions, confidències i traïcions. I és que com diu Avishai Margalit: “La traïció, com el riure, forma part del teixit bàsic de l’existència humana.”