Cultura i educació

El problema comença i acaba sempre en l’educació. I la solució també, però almenys en el cas de la cultura no sembla que els polítics estiguin disposats a aplicar-la. L’Observatori Social de La Caixa ha fet públic aquesta setmana l’estudi El consum cultural: qüestió de gust o de preu?, fet per professors de la Universitat d’Oviedo, i les conclusions no són cap sorpresa: els ciutadans amb un nivell de formació bàsic tenen poc interès, i fins i tot gens, per la cultura. L’informe recorda que aquestes persones acostumen a ser les que tenen rendes més baixes, però quan se’ls ha demanat per què no consumeixen cultura poques vegades han argumentat que no s’ho poden permetre sinó que prefereixen fer altres coses abans d’anar a un concert o a un museu. El percentatge de gent que no assisteix a cap activitat cultural per desgana és altíssim. Per contra, els rics, que són els que més cursen estudis superiors, frenen la seva participació cultural per la butxaca (això mereixeria un estudi a part) i per una oferta poc atractiva, però gairebé mai per desinterès. Amb aquestes dades, podem seguir posant-nos de perfil i anirem veient que la cultura es converteix, emulant els vells temps, en un producte de luxe per a les elits. Però també podem atacar el problema d’arrel i, tal com assenyalen els autors de l’estudi, exigir als governants que d’una vegada per totes integrin la política cultural en la política educativa.