la galeria
Sant Jan Nonat
Ho he dit en altres ocasions i ara ho reitero: en Jan Laporta haurà estat un dels millors presidents que el FC Barcelona hagi tingut mai. Que aquest home fa miracles és un fet que no admet cap dubte i jo mateix en sóc la prova. Amb la seva actitud de fermesa en eradicar la violència, amb el seu desacomplexament nacional i amb uns resultats de gestió que l'avalen, va aconseguir convertir la meva ancestral antipatia pel Barça en una discreta indiferència. Fins i tot, i gràcies al treball d'un equip de somni fet a base d'esforç i de rigor, he aconseguit a la fi veure algun partit de futbol sencer sense badallar. Reconegut, doncs, i queda dit. Ara bé, una cosa és fer de president d'un club de futbol i una altra de ben diferent és voler ser el més honorable prohom de la pàtria. Per poder fer aquest paper de l'auca, calen molt millors actius. A més, aquest últim any ha estat l'any de la desbocada laportiana. L'any en el qual s'ha dedicat a fer d'hereu escampa i a dilapidar tot el patrimoni de credibilitat que havia aconseguit estalviar a la guardiola dels èxits. Mentrestant, el profeta de la muntanya, que ens anuncia l'adveniment del nou messies salvapàtries, es dedica a esbotzar portes a cops de geni per fer valer les seves democràtiques raons. Quin caràcter, renoi! Si és que no guanyem per ensurts! I tornant a allò dels miracles: diuen que sant Ramon Nonat ja en feia quan encara era al ventre de la seva mare. Doncs mira, ja té una rèplica. En Jan Laporta, encara en fase de fetus polític, ja ha estat capaç de fer trontollar les il·lusions dels independentistes emergents que semblaven a punt de queixalar mitja ciutadella. No hi ha dret! Senyors parlamentaris, ara que hi són posats, no podrien fer una mena d'acoblament entre la nova llei electoral i la llei de l'avortament? Potser ens podríem estalviar els miracles de sant Jan Nonat.