El Parlament derrota el 155

La constitució del Parlament va certificar ahir la derrota del projecte de l’unionisme per a Catalunya. De res ha servit la usurpació de les institucions de la Generalitat pel govern espanyol via 155, ni l’empresonament i la persecució judicial del govern català, i encara menys la il·legítima convocatòria d’unes eleccions que havien de permetre que la imaginària majoria silenciosa unionista s’imposés. Bany de realitat: el diputat d’ERC Roger Torrent va ser elegit president del Parlament i va derrotar clarament el candidat unionista de Cs, José María Espejo-Saavedra, fins i tot amb la renúncia al vot dels diputats exiliats a Brussel·les davant les antidemocràtiques pressions de Rajoy de suspendre la sessió constitutiva. I la majoria absoluta independentista a la mesa del Parlament certifica la incapacitat unionista per impulsar democràticament una alternativa. A l’unionisme li queda la imposició violenta, que no és poca cosa. Però veurem quin és el marge de maniobra d’aquesta estratègia. Perquè, com diu Lluís Bassat a El llibre roig de la vida: “Els problemes s’arreglen dialogant. Una solució imposada per la força només dura mentre dura la força.” És aquí on la recuperació urgent de la Generalitat és prioritària per als independentistes. Només amb una acció de govern decidida en clau republicana; és a dir, centrada en valors de radicalitat democràtica i màxima sensibilitat social, es podrà assolir la força social per constituir la República. Ahir va ser un primer pas, però cal fer-ne un segon i molts més. El proper, la investidura presidencial. Que la prioritat ha de ser implementar la voluntat majoritària expressada a les urnes –investir Puigdemont– és evident, però l’independentisme haurà de decidir els pròxims dies, davant la repressió de l’Estat, si el seu projecte és el d’una investidura, per important que sigui, o el d’un estat en forma de república, que caldrà implementar i culminar des de la recuperació de les actuals institucions.