Deixar enrere el 155

La dotzena legislatura del Parlament va aixecar ahir la persiana. I, al contrari del que preveien els catastrofistes, ho va fer sense entrebancs, però amb la irregularitat que suposa que hi hagi diputats a l’exili i d’altres en presó preventiva, privats de llibertat. Llaços grocs, referències i aplaudiments a l’hora de les votacions per aquells als quals els era impossible ser a l’hemicicle. És el record constant d’una anomalia democràtica que alguns pretenen normalitzar al·legant l’inici de la nova etapa. Derivada de l’aplicació del 155 pel PP, Ciutadans i el PSOE, la legislatura arrenca amb la voluntat inequívoca d’esborrar el rastre de l’article més polèmic de la Constitució. “El primer pas és posar fi, immediatament, a la intervenció de les nostres institucions”, verbalitzava Roger Torrent, poc després de ser elegit com a quinzè president de la cambra. Superar la intervenció espanyola es converteix en el primer gran objectiu, després d’un temps de burocràcia i paràlisi d’ençà de l’activació del 155 a finals d’octubre. Amb el Parlament en marxa, la prova de foc serà ara la sessió d’investidura del president de la Generalitat. Les incògnites per restituir Carles Puigdemont es mantenen obertes i l’executiu estatal hi està amatent.

Els autoanomenats constitucionalistes no ho posaran fàcil. En la constitució del Parlament ja es van entreveure algunes de les dinàmiques de la nounada legislatura. Com ara la competició entre Cs i els populars per veure qui renta més blanc contra l’independentisme. Només un exemple: els taronges van oposar-se a la interpretació del reglament perquè es permetés la delegació de vot dels parlamentaris presos i els blaus, que als passadissos havien assegurat que no en farien cap batalla, s’hi van repensar i van fer constar la seva queixa pública. Hi va haver algunes mostres de disgust pel reconeixement als que no hi podien ser. “Ya empezamos”, es lamentava la popular Andrea Levy. Que s’hi acostumi. Mentre s’intenta deixar enrere el 155, no hi haurà treva en la denúncia de l’excepcionalitat. No n’hi pot haver.