De reüll
El milionari gir copernicà
El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va explicar ahir alguns dels detalls de l’operació policial amb què el govern espanyol va intentar aturar el referèndum de l’1-O. El dispositiu amb què van agredir més d’un miler de catalans sense un bri d’autocrítica, culpant la Generalitat d’inflar les xifres de ferits, esgrimint els agents que, segons diuen, també van ser ferits per persones que només volien poder votar amb tranquil·litat. Com s’esgarrapa un agent amb vestimenta d’antidisturbis? Hi ha misteris (com la decisió de llogar el Moby Dada, el famós vaixell dels “piolins”) que potser no acabarem de resoldre mai. Per primera vegada, però, el ministre que ara condecorarà els agents que van perpetrar una càrrega sense precedents contra una part de la població de l’Estat que asseguren voler mantenir unit encara que sigui a cop de porra, va admetre el cost de tota l’operació Copèrnic: 87 milions. Aquest és el preu de rebutjar qualsevol mena de diàleg amb el govern català, de no voler sentir ni a parlar d’un referèndum acordat. I encara n’haurien gastat més, de diners públics, si hagués fet falta, per perpetrar el gir copernicà. Perquè resulta que el nom de l’operació, segons Zoido, ve d’aquí: volien aconseguir el retorn a la legalitat espanyola i per això el nom de l’astrònom polonès. No podrem oblidar mai l’1-O, i no serà pels milions: l’Estat va demostrar que està disposat a exercir la violència fins on calgui.