Ara, investidura

Encetem com cada dilluns des de fa molts mesos una setmana decisiva i alhora plena d’incertesses. Un mes després de les eleccions del 21-D, el president de Parlament té previst encarregar la investidura a Carles Puigdemont, un fet que té la maquinària de l’Estat en alerta permanent. El govern espanyol, amb Rajoy al capdavant, ja s’ha encarregat de repetir que si Puigdemont és president, es mantindrà el 155, i no s’ha estat d’amenaçar Roger Torrent que pot acabar davant dels tribunal, com Carme Forcadell, si no interpreta el reglament del Parlament com a ells els convé. I per acabar-ho d’adobar la fiscalia, en un comunicat inusual, avisa Puigdemont que immunitat no és impunitat; dit d’una altra manera: que si trepitja Catalunya serà detingut. Només falta ara que entri en escena el Tribunal Constitucional.

En vista d’aquest escenari caldria recordar a aquests que no es cansen d’enviar avisos i també amenaces que Carles Puigdemont, destituït via 155, té tota la legitimitat per ser president de la Generalitat. Aquesta legitimitat li ve donada com a guanyador en les eleccions del 21-D dins la majoria independentista. Això no s’ha d’oblidar, ni aquí ni a Madrid. Puigdemont ha deixat ben clar que vol ser president, que està disposat a fer-ho, i ERC s’ha compromès a intentar que la investidura tiri endavant. La pilota, la té ara la mesa del Parlament, que ha de decidir sobre el desenvolupament d’una sessió d’investidura sense la presència del candidat i sobre el vot delegat dels diputats exiliats.

Viurem una setmana intensa en què s’hauran d’anar desvelant les incerteses que planen sobre la investidura. Del que no hi ha cap dubte és que Puigdemont vol ser investit pel Parlament i que sigui el Tribunal Constitucional qui anul·li la investidura o que sigui el rei que es negui a sancionar el nomenament, deixant així en evidència davant la comunitat internacional un Estat espanyol que, una vegada més, no respecta el resultat de les urnes.