Tribuna
L’Europa dels valors
Vaig sentir Enrico Letta, deu fer un parell d’anys, en una de les jornades sitgetanes del Cercle d’Economia. Després he tingut l’ocasió de coincidir amb ell diverses vegades, i ara acabo de llegir el seu llibre Hacer Europa y no la guerra. Va néixer a Pisa i es va criar a Estrasburg, “a la frontera entre França i Alemanya”. Primer ministre d’Itàlia entre el 2013 i el 2014, havia estat abans ministre d’Afers Europeus i d’Indústria, així com diputat italià i europeu. Conclosa aquesta etapa, retornà al seu ofici universitari i ara dirigeix l’Escola d’Afers Internacionals de Sciences Po, a París. “Pacient i ponderat”, diu d’ell mateix. Bon estil. Comunica bé. Cristià declarat (molt palès al llibre; són diverses les cites del papa Francesc). Demòcrata. Italià que estima i valora el seu país, però europeista convençut: per formació, per vocació i per necessitat. És, de fet, un europeu “irreductible”. No és estrany, per tant, que en el seu llibre ens parli de “grans idees”. Les grans idees que –per a Thomas Mann– defineixen l’esperit europeu: els principis, els valors. Ho defensa d’una manera clara.
Arranca dient que la globalització i la revolució digital han canviat la història, i que l’impacte de la nova demografia modifica els equilibris internacionals. Ara bé, no obstant aquesta mutació, els europeus tenim “totes les oportunitats per ser influents i forts en el món de demà; tenim totes les característiques per fer dels nostres valors uns punts de referència globals”. Dit això, afegeix que “Europa està malalta. De gravetat. Atur massiu als països del sud del continent, crisi de migrants, auge dels nacionalismes, brexit, guerres i terrorisme..., no sabem per on començar. Defensar una Europa unida sembla una missió impossible”. La conclusió és que el somni europeu s’ha trencat a causa que: 1. L’adopció de l’euro sense una unió econòmica sembla haver beneficiat tan sols les elits cosmopolites. 2. L’ampliació de la Unió als antics països comunistes s’ha fet com si fossin jugadors de segona divisió. 3. La Unió ha estat incapaç de dirigir-se als “perdedors” de la globalització. Ara bé –conclou–, els discursos nacionalistes i proteccionistes no són la solució. Tampoc ho són els populismes sorgits pel declivi de les classes mitjanes que han perdut les seves certeses.
Ens trobem a les portes del tercer gran moment de la construcció europea. El primer fou el dels “pares fundadors” als anys cinquanta. El segon fou la implantació de l’euro. I el tercer és el nostre temps, en què hem de ser conscients que, si Europa es va construir ahir per a la pau i la prosperitat, avui s’ha d’edificar sobre els nostres valors, que volem compartir amb un món que corre el perill de donar-los l’esquena. Així, recordem que els drets humans emanen dels nostres valors; manifestem una forta adhesió a la democràcia, no obstant les nostres limitacions i insuficiències; som, així mateix, els qui avui reconeixem i fem respectar la igualtat entre homes i dones; defensem la protecció del medi ambient i del patrimoni cultural; reconeixem el dret al treball; defensem el laïcisme... Aquests valors conformen la nostra identitat europea. Amb el benentès que la missió d’Europa no és esborrar els estats ni constituir un superestat.
Aquesta missió exigeix la realització d’una sèrie de tasques urgents i prèvies, que també es troben disperses en el llibre de Letta: 1. La Unió ha de reforçar-se: a) creant un ministre de finances i un Fons Monetari Europeu; b) elaborant un procediment de rescat dels Estats; c) culminant la unió bancària; d) completant la convergència fiscal i social. 2. La Unió ha d’afrontar la crisi migratòria, que divideix els països i impulsa als populismes: a) harmonitzant el dret d’immigració i asil; b) unificant el control de les fronteres mitjançant la transformació de Frontex en policia de fronteres. 3. La Unió ha de reforçar la seva seguretat, per l’augment de les amenaces estratègiques i el replegament dels Estats Units, incrementant la despesa militar fins a un mínim del 2% del PIB.