De reüll
Desigualtat a dojo
Les conclusions de l’informe d’Oxfam Intermón sobre l’auge de la desigualtat al món són demolidores. El 82% de la riquesa generada en el darrer any al món va anar a parar a mans de l’1% més ric, mentre que el 50% més pobre (3.700 milions de persones!) no se’n va beneficiar gens. A l’Estat espanyol, aquest 1% més ric es va quedar amb el 40% de la riquesa generada, mentre que el 50% més pobre es va repartir tan sols el 7%. Oxfam també apunta que els beneficis empresarials han augmentat (un 200,7% a l’Estat entre el 2015 i el 2016) però no els salaris, i l’evasió fiscal de les grans fortunes suposa la pèrdua del 12% del PIB espanyol, diu l’organització. Són dades que costen de pair. Sobretot quan s’han instal·lat determinats discursos des de les patronals segons els quals no és moment d’apujar els salaris, o quan llegeixes que Hisenda posa la lupa en les deduccions per maternitat, molt per sobre dels rendiments de capital, i ja no diguem molt abans d’anar a ofegar les grans fortunes que porten els seus diners a paradisos fiscals. Són indicadors molt clars que les coses no s’estan fent bé. La classe treballadora ha assumit els grans sacrificis de la crisi, i ara no pot ser l’oblidada en la recuperació de l’economia. Avui treballar ja no és garantia de tenir qualitat de vida, i si no som capaços de corregir això, ni de donar-hi prioritat, aleshores assumim tots plegats una hipoteca social que tard o d’hora ja no podrem pagar.