S’hi reconeixeran

El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona ha fet 20 anys i ho està celebrant amb un seguit d’activitats i publicacions. Una de les més atractives és la mostra virtual que es pot consultar a la xarxa ( www.girona.cat/sgdap/101fotos ) i en la qual hi ha una tria de 101 fotos “entre 3 milions”. Les dues xifres ens informen de dues veritats incontestables: l’arxiu fotogràfic és d’una grandària que el converteix en tot un tresor documental i, a més, funciona també com a sinècdoque de la història de la ciutat i del país. És a dir, com a resum i corol·lari, com a constatació del pas del temps en exemples que ens informen, “per la seva rellevància històrica, per la seva singularitat o per la seva excepcionalitat com a objecte fotogràfic”, d’un segle i mig d’imatges i de vides que han quedat concentrades, immòbils en aquesta memòria a l’abast de tothom. La part –cadascuna de les 101 fotografies– pel tot –d’altres que s’hi poden comparar i que mereixerien altres tries, tan il·lustradores, tan enlluernadores com aquesta.

Hi ha retrats d’època, de les èpoques, dels cicles vitals, de la gent que camina o corre pels carrers. Hi ha rostres inquietants i antics, a mig camí de l’antropologia i la crònica negra. Hi ha vius que ja són morts quan els fotografien. Hi ha testimonis i propostes artístiques radicals. Hi ha grisor i pobresa, solcs en la cara dels treballadors, rialles entusiastes en els cafès i disciplines militars a les casernes. Hi ha una Rambla (de Girona) que és escenari de l’oci i la frivolitat, de l’esforç, del passeig i de l’odi feixista. Hi ha guerres i turistes. Nens amb cara d’homes grans i dones i nenes arronsades. Hi ha joves que llegeixen la mort de Franco i joves que desfilen marcials. Hi ha parelles que palpen la felicitat a la vora de l’Onyar, bombardejos, trens i nedadors, festes i funerals. Terrors i èxtasis. Facin el favor d’anar a la pàgina web. S’hi entretinguin una estona. S’hi reconeixeran. Tard o d’hora s’hi reconeixeran.