51.500

Perquè quedi clar: el nombre de persones sense feina sol augmentar durant l’últim trimestre de l’any. És tan senzill com que és quan es comptabilitzen les contractacions que han acabat de la temporada d’estiu. I aquest repunt de l’atur l’últim trimestre s’ha produït tradicionalment aquí i allà, al marge de la situació que es viu a Catalunya. Però com que estem en un moment en el qual per sobre de la veritat hi ha la unitat, ha faltat temps perquè s’hagin aprofitat les últimes dades de l’enquesta de població activa per tornar a atacar Catalunya. L’any passat es va tancar amb 51.500 persones sense feina a les comarques gironines i 479.200 al conjunt de Catalunya. La xifra més baixa des de l’inici de la crisi. Però és igual, perquè del que es tracta és de repetir com un lloro que si les coses no van millor és per culpa de la situació política que viu Catalunya, i els que ho diuen saben que no és veritat. Només cal dedicar uns minuts a comparar les dades per veure com es menteix. Les xifres són sovint feixugues, però molt clarificadores. Com a mínim durant els últims cinc anys, a les comarques gironines la taxa d’atur en l’últim trimestre de l’any sempre ha estat més alta que en el trimestre anterior, que, repeteixo, coincideix amb la temporada d’estiu i per tant amb una major ocupació. Una situació que es repeteix al conjunt de Catalunya, on, per cert, l’any passat es va crear ocupació mentre que altres zones de l’Estat, com per exemple Madrid, en van perdre. Això a alguns no els interessa dir-ho i ho amaguen. I el que sap més greu, ho amaguen fins i tot economistes de reconegut prestigi, que només insisteixen en el perill de les incerteses.

Però ja n’hi ha prou. En comptes de perdre el temps a culpar Catalunya de tots els mals, potser el que s’hauria de fer és preocupar-se més per solucionar les mancances històriques que arrossega el nostre mercat laboral i que ni uns ni altres han aconseguit resoldre. Unes mancances que venen de molt més enrere i van molt més enllà del procés que alguns s’entesten a dir que ha enfosquit la situació del mercat laboral. La precarietat i la poca qualitat de l’ocupació són un exemple del fracàs de les polítiques que s’han dut a terme. I no tenen res a veure amb les suposades incerteses actuals que, per cert, no s’haurien de fer servir per justificar aquest fracàs.