I qui pagarà la festa?

Ricardo Costa va cantar. I tant que va cantar! Amb el seu característic to de veu ennassat i el seu posat de pijo, va ser capaç d’improvisar una lletra per a la sintonia del PP sense desafinar. La tornada seria més o menys la següent: el partit es va finançar il·legalment durant anys i Francisco Camps és el que ho havia ordenat. Autor també de la famosa frase “al PP la festa mai no s’acaba”, l’exnúmero dos del llavors president de la Generalitat valenciana va esperar a arribar davant del tribunal que jutja la Gürtel per deixar caure que aquells fastuosos banquets no els pagarà només ell, sinó que també en vol fer partícip al que el va defenestrar quan Rajoy, des de Madrid, exigia a Camps algun cap per aturar la mala maror. Aquell, però, va ser el primer episodi d’una festa sense fi: Fabra, Barberá, Castedo... Més de cent càrrecs del PP assenyalats pels jutges o per altres imputats. L’olor de fem s’escampava per tot arreu i resultava impossible que no arribés a Madrid. Però no, Rajoy segueix sense ensumar-se res. I així ho va repetir en una entrevista recent. Amb aquell to indolent que l’acompanya quan se li pregunta per la corrupció, el president del PP insistia que són coses del passat que ja no interessen ningú. Suggereix que ara només pensa en un futur en què torni a aparèixer com a cap de cartell de La Moncloa. Però igual que la seva ignorància envers la Gürtel, resulta tan poc creïble que de ben segur que ni ell mateix no s’ho empassa.