La feliç coincidència

Quan escrivim aquestes línies, el president Zapatero és a Washington, resant. Fa uns mesos la diputada Leire Pajín va fer notar la feliç conjunció que es produiria en aquest primer semestre del 2010 quan el progressista Obama governaria als Estats Units i el progressista Zapatero presidiria la Unió Europea. L'alacantina imaginava aquella coincidència com una mena de moment màgic per a la humanitat. Bé, de moment, Zapatero i Obama resen junts, sota la benedicció d'una organització anomenada The Family, que fa un tuf que tomba. No sembla pas una activitat gaire progressista. Més aviat hi veiem Bush i Aznar interpretant el paper, per bé que Aznar, tot i ser de dretes, no és de gaires oracions. Es veu que els tentacles de The Family són llargs. El cas és que Zapatero i Obama resen i prou raons tenen tots dos per fer-ho, més de caire terrenal que celestial. La presidència de la UE havia de servir per reforçar Zapatero, per fer-lo remuntar en les enquestes. Encara li'n resten uns quants mesos, però, de moment, és tot el contrari. La crisi econòmica el va ofegant a poc a poc. Fa uns mesos, tenia l'aigua a genoll i deia que no passava res. Ara ja la té a la cintura i comença a inquietar-se, com ho demostra l'assumpte de les jubilacions. Vejam què farà quan li arribi a sota l'aixella. A més, alguns líders sindicals han pronunciat l'expressió vaga general, que diuen que neguiteja molt ZP. Ha de ser trist ser president de la UE i sentir el menyspreu amb què tracten el teu país a Brussel·les. Allà han inclòs Espanya entre els anomenats pigs, els països desgavellats i poc seriosos que poden carregar-se l'euro, segons els economistes comunitaris. Portugal, Irlanda, Grècia i Spain, pigs, és a dir, porcs. A Madrid, mentrestant, ataquen ZP des d'un altre flanc. Aquests dies, la Brunete mediàtica no solament parla del villarato, també dedica una atenció malèvola a Sonsoles Espinosa. Insisteixen que la dona de ZP li recomana que no es presenti a les properes eleccions. Tenen mala llet, aquesta gent. Veient el panorama, no és estrany que ZP, tan poc confessional, travessi l'Atlàntic per resar amb Obama.