Zapatero, entre la mala maror interna i el desprestigi extern

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no es podia haver fet l'esperada foto amb el president dels Estats Units, Barack Obama, en pitjor moment. La que havia de ser escenificació gràfica d'un «esdeveniment planetari històric» (tal com la secretària d'organització del PSOE, Leire Pajín, va definir la presumpta sintonia entre tots dos dirigents) ha estat, a la pràctica, la culminació d'una setmana en què tot li ha sortit malament. La cimera de Davos ja va començar amb mal peu: al president espanyol el van fer seure entre Grècia i Letònia, els països més pobres d'Europa, i alguns experts economistes que assistien a la reunió van acarnissar-se amb la gestió del govern socialista i van assenyalar l'Estat espanyol com una amenaça seriosa per a la recuperació econòmica del continent. Després va transcendir la negativa d'Obama a assistir a la cimera bilateral prevista a Madrid en el marc de la presidència semestral de la Unió Europea que ocupa Zapatero. L'esdeveniment planetari històric començava a fer aigües. A continuació li ha esclatat a la cara la reforma de les pensions, plantejada inicialment als sindicats com un element de debat que, en realitat, ja formava part de les previsions oficials que el govern havia fet arribar als òrgans rectors de la Comissió Europea. Resultat: Zapatero reculant i els sindicats, enutjats, organitzant manifestacions de protesta. És en aquest context de mala maror interna i desprestigi extern, que Zapatero va assistir ahir a l'Esmorzar Nacional d'Oració, un acte lligat als sectors més conservadors dels Estats Units. I mentrestant, Angela Merkel i Nicolas Sarkozy es reunien pel seu compte per acordar mesures que serveixin per rellançar Europa.