Nissaga de poder

Diuen que rics, poderosos, afortunats i fills de l’alta societat sovint actuen o fan determinades accions socials i culturals pel bé de la comunitat, que aquesta actitud, en alguns casos, s’explicaria perquè necessiten fer-se perdonar els seus orígens. Aquesta conducta l’hem vist entre alguns poetes del grup de la generació dels cinquanta o en els seus coetanis de la gauche divine –per cert, aquest és un terme que s’atribueix al cronista Joan de Segarra, que l’utilitzava per definir el moviment d’intel·lectuals i artistes d’esquerra de la dècada dels seixanta i començaments dels setanta, que va sorgir entorn de la discoteca Bocaccio de Barcelona–. No crec que aquest sigui el cas de Carme Mateu Quintana, filla d’una família poderosa de l’alta societat barcelonina, que poc tenia de gauche. L’aportació de Carme Mateu al món de la cultura encaixaria més amb el terme mecenes, que es fa servir per definir aquelles persones riques que patrocinen generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc. En aquest cas seria pel paper que va jugar com a presidenta, promotora i protectora del Festival Castell de Peralada, que enguany celebrarà la trenta-dosena edició, i ho va fer amb una autèntica passió per la lírica. Aquests dies s’ha parlat molt i merescudament bé de la tasca en pro de l’òpera i la cultura de Carme Mateu, i poc de l’origen d’una nissaga que va crear el Grup Peralada, que en les últimes dècades ha controlat el negoci dels casinos a Catalunya. Carme Mateu es va casar amb Artur Suqué i Puig, l’any 1957, al castell de Peralada; a la boda hi van assistir l’almirall Luis Carrero Blanco i Carmen Polo, esposa del general Franco. La figura més emblemàtica de la nissaga dels Mateu és Miquel Mateu i Pla (1898-1972), que va ser alcalde franquista de Barcelona (1939-1945), president de La Caixa entre el 1940 i el 1972, conseller nacional del Movimiento, president de Foment del Treball i procurador a les Corts. L’avi de Carme Mateu era Damià Mateu Bisa (1863-1935), fundador de l’empresa d’automòbils La Hispano Suïssa, que acabaria en mans de l’Estat, com a Empresa Nacional de Autocamiones (Enasa), que fabricaria els populars camions Pegaso. Damià Mateu, com a empresari del món del ferro, es va fer càrrec de la part metàl·lica en la construcció de les tribunes de l’antic estadi de les Corts, inaugurat el 1922, que va ser la seu del FC Barcelona durant 35 anys.