Som-hi

Agraïm-los les aportacions i respectem-ne les decisions. A Artur Mas, que va afavorir el trànsit del centre-dreta nacionalista a l’independentisme i ha triat fer dos passos al costat. Al PDeCAT, que va cedir la seva quota de pantalla en les últimes eleccions i ha triat enfurismar la CUP quan tot anava pel bon camí. A Oriol Junqueras, que va reflotar l’ERC del naufragi dels dos tripartits i ha triat dedicar-se sobretot a fer-nos reflexionar sobre valors com l’amistat. A ERC, que fa molts anys va ser qui va obrir el meló i ha triat agafar-se temps per poder explicar millor el seu canvi de rumb. A l’ANC i Òmnium, que van espavilar els partits i han triat passar el relleu mobilitzador als Comitès de Defensa de la República mentre es recuperen dels empresonaments de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Als Comuns, que se’ns van presentar com a companys de viatge en el dret a l’autodeterminació i han triat regalar-nos els vots independentistes que ens faltaven decebent els seus seguidors sobiranistes amb la confessió que si no han votat pel candidat de Ciudadanos a la presidència del Parlament és perquè no sortien els números per tal que guanyés.

Si ERC finalment no s’hi apunta, ho haurem de fer amb Junts per Catalunya, un miracle de la història impulsat pel més ardit de tots, i la CUP, a qui hem de donar la raó en moltes coses els qui hi havíem estat molt crítics. Això sí: la clava Eduard Voltas quan diu que no ens podem continuar enganyant. Si Carles Puigdemont no pot ser investit, Junts per Catalunya ha d’exposar clarament quin és el pla B per poder-lo consensuar. Som-hi!