D’art electrònic i de no-art

A inicis de febrer, que, com diu la dita, “de cap o de cua l’ha de fer”, els proposo que facin una activitat singular: visitar l’exposició Aproximacions creatives. Col·lecció BEEP d’Art Electrònic inaugurada en el marc de Reus 2017-Capital de la Cultura Catalana al Museu Salvador Vilaseca i oberta fins al 29 de març. Una cinquantena d’obres ens mostren les principals tendències de l’art electrònic i digital que van de l’art interactiu a l’art sonor, passant per la robòtica i el bioart. Si la visiten –els la recomano guiada– podran gaudir de la col·lecció privada d’art electrònic i digital més important d’Europa que ha estat creada pel grup empresarial Ticnova de Reus. I, sobretot, es podran adonar del ventall d’experiències que ens ofereix i que ens porten a l’evidència de com es pot interactuar amb l’art electrònic, de com el visitant pot formar part de l’obra i de com li dona significat, de les reaccions amb què respon aquest tipus d’art a estímuls diversos, de com la contemplació –en el sentit clàssic de la paraula– té una dimensió que no intuïem i que podem descobrir... En fi, podran copsar com l’art va, com sempre, al davant del món i obre camins a seguir que, en aquest cas, ja tenen recorregut i altres companys de viatge però que ara podem contemplar a casa, pertanyen a gent de casa i ens apropen gent de casa. I això satisfà! Però també els proposo que, a posteriori, reflexionin sobre aquest art a causa d’un debat que sobre procediments, presències... en el nostre Parlament és viu aquests dies. Potser podran treure conclusions –sense tuteles interessades– sobre què pot o no pot aportar l’electrònica, la xarxa, la tecnologia... a una pràctica tan i tan terrenal com la política. I no goso a escriure “l’art de la política” perquè, en la creuada contra la investidura del candidat amb més suport a la presidència de la Generalitat, no hi ha manera humana de trobar-hi ni art ni política.