L’escola Joan Bruguera

Joan Bruguera va ser un metge gironí del segle XV que va fundar una escola a Montpeller per a estudiants gironins. Aquesta circumstancia va permetre l’entrada de la influència francesa en la medicina catalana. La ciutat té un carrer amb el seu nom a la zona de l’Eixample en els límits amb el barri de Palau i també una escola. L’escola Joan Bruguera es va inaugurar el 1911 i va ser, fins just l’entrada de la democràcia, l’escola dels nens, de la mateixa manera que per a les nenes ho era l’Eiximenis. Per a les famílies populars de la ciutat, el “grupo”, com se la coneixia popularment, educava i instruïa els fills de les famílies del centre de la ciutat, des de les més necessitades fins a les d’alt poder adquisitiu, formades per comerciants del centre i representats de la classe política del moment.

L’escola, tal com avui la coneixem, té la condició d’edifici catalogat cosa per la qual, el 2002, va rebre una important remodelació amb la supressió del tercer pis i l’ampliació del lateral sud per adequar-se al fort creixement de l’escolarització i a l’urbanisme de l’entorn. D’aquesta manera, es recuperava la seva històrica arquitectura. Durant els dos cursos que van durar les obres, alumnat i professorat van haver de compartir espais amb l’escola Carme Auguet, del Pont Major, amb els inconvenients dels desplaçaments diaris i les incomoditats pròpies de la provisionalitat. Físicament, la seva estratègica situació, el lloc on s’ubicava era l’antic baluard de la Santa Creu, es contraposa amb el que és el seu principal obstacle. Entre l’avinguda Jaume I i el vial aixecat del tren sobre el carrer Bonastruc sa Porta, el trànsit i el soroll són els principals adversaris de la institució escolar, que està sotmesa permanentment a la contaminació acústica. És, podríem dir, un tret físic més que la identifica però que, altrament, és un dels problemes que té, per ara, una difícil solució que no passi per una important intervenció estructural.

Actualment, l’escola té un projecte de participació i democràcia vinculat al projecte educatiu de ciutat. Els eixos transversals, amb un programa d’innovació escolar en què les llengües, el medi natural i social i la tecnologia de forma participativa de tota la comunitat escolar permeten l’èxit escolar i el manteniment del prestigi aconseguit després d’un segle d’existència. La destacada aportació institucional, el paper col·laborador de l’AMPA i el treball constant dels mestres fan possibles l’educació i l’aprenentatge dels alumnes.

Us haig de confessar que, cada dia, quan en els meus passejos de primera hora, hi passo pel davant, miro l’escola com si fos encara la meva. D’ella i en ella vaig aprendre a fer de mestre. Tot just era l’any 1969, en què les pràctiques de magisteri eren remunerades i, tot seguit, el primer any de propietari provisional, vaig compartir docència amb recordats mestres com eren Ministral, Bover, Sánchez, Roca, Dabau, Pujol, Tibau, Palacios, Carreras, Burralló, Gómez i Calsina. Eren anys de reforma educativa i d’experiències organitzatives.

Avui, sols em queda de felicitar la comunitat escolar, els mestres especialment, per la complexa feina del dia a dia, a les famílies, pel suport que permanentment donen al projecte d’escola, i a tots els mestres que hi han passat per haver-hi deixat una petjada inoblidable. Per això, després d’haver fet de mestre i d’altres feines que ara no venen al cas, puc dir amb orgull que aquesta va ser la meva escola, la primera.