Full de ruta
Despertar del Matrix
Tinc una bona amiga amb qui vaig mantenir algunes discussions apassionades al voltant de la crisi econòmica. Ella treballa en l’administració pública, és d’esquerres, i a partir d’un determinat moment va assolir de sobte un discurs trencador i antisistema: va ser quan la crisi va començar a tenir efectes directes en el sector públic, amb retallades que van començar a afectar la paga extra. Ella es desesperava, amb raó, perquè de sobte veia la resta de la classe treballadora absolutament dòcil, apàtica, davant d’una crisi creada per empobrir-la en el seu conjunt.
Jo li donava la raó en bona part del que deia. Però havia de recordar-li que feia una mica tard. A la meva empresa, ja havíem passat per dos ERO, companys i amics meus de feina que eren grans professionals feia temps que estaven al carrer vivint gràcies al subsidi d’atur. I abans que a la meva empresa, la crisi s’havia endut milers i milers d’empleats i autònoms del sector de la construcció, els primers a caure. Per què els discursos inflamats no arriben fins que el mal no ens afecta directament? Com deia aquell: primer van anar pels de la construcció, però a mi no em va importar perquè jo no em dedicava a posar totxos... I així etcètera.
El 2008 vam despertar del somni de creure que vivíem en una economia sòlida i avançada. El 2017 comencem a despertar del Matrix de viure en una democràcia plena i moderna. Aquest és el veritable Matrix, no el dels independentistes, que justament hem estat els primers a descobrir-ho en desafiar el règim del 78. Però s’hi trobaran la resta, els que ara miren cap a una altra banda quan s’engarjola gent que va pujar a un cotxe policial per intentar dissoldre pacíficament una protesta improvisada i massiva però no violenta, els que es neguen a creure que siguin presos polítics uns representants polítics que podrien sortir-ne demà si abjuressin de l’independentisme, els que creuen que el reglamentarisme estricte importa més que la voluntat dels electors, els que accepten que fer tuits criticant la policia o fer debats en una escola és fomentar l’odi. Una democràcia vigilada per fiscals i jutges disposats a enviar gent a la presó i construir causes penals contra moviments polítics pacífics és un Matrix del qual alguns no despertaran fins que sigui massa tard, també per a ells.