Fer costat

Aquella nit del primer d’octubre del 2017 ha quedat gravada en la memòria dels gironins –i dels ciutadans de la resta de Catalunya– per molt temps. Tant en els que van sofrir la violència de les forces del “a por ellos”, com en els que ho seguiren per televisió i altres mitjans, el record serà viu per anys que passin. Es tractava de gent coneguda –la bona gent de cada poble o ciutat– i llocs identificables, on es van viure aquelles escenes brutals i absurdes. Després els mitjans espanyols en donaren la seva versió, tergiversada i descafeïnada. Però a nosaltres no ens han d’explicar res, nosaltres ho vam viure, i tenim molt clar el que va passar.

És per això que quan l’alcaldessa de Girona, senyora Madrenas, va refusar seure al costat del representant del poder espanyol en un acte protocol·lari –un partit de bàsquet– vam considerar que era un gest ple de coherència. La frase emprada per ella és d’una claredat meridiana: “Ens varen atonyinar, i no han demanat perdó.” El diccionari assenyala atonyinar com a sinònim d’apallissar. El fet és que varen atonyinar moltíssima gent pacífica que no feien res de mal.

Ara demanaven l’Auditori de la Devesa per celebrar-hi l’acte d’entrega dels premis Princesa de Girona com s’ha fet cada any, amb presència del rei. Però... quina mala sort! Sembla que estarà en obres, i no s’hi podrà fer. S’hi pot reconèixer també un gest de l’alcaldessa, i una decisió relacionada amb el discurs excloent pronunciat pel monarca aquells dies.

Hem de ser conscients que aquests desaires no deixaran indiferents els poders espanyols, poc acostumats a la desafecció. Estan fets perquè tothom els raspalli. Així que ja ens podem preparar, perquè tenen molts mitjans per fer-nos entrar “en raó”. Particularment, mitjans econòmics, perquè conserven l’aixeta dels diners. Ens podem trobar amb obres parades –ja sabem el que és això–, subvencions denegades –està passant–, transferències ajornades, ajudes postergades, publicitat institucional inexistent, pressions a les grans empreses... Tot un ventall de circumstàncies en què tenen la paella pel mànec. I no ho diran; ho faran. O més ben dit, no faran. Les nostres institucions depenen en gran mesura del finançament de l’Estat, i es poden veure perjudicades.

En vista d’aquestes circumstàncies, entenem que cal fer costat a l’alcaldessa de Girona. Convé que li donem suport, que li valorem la determinació. No n’hi ha prou de llegir-ho als diaris i complaure’ns internament per la seva fermesa. Hem d’estar disposats a demostrar-ho. I fa la impressió que fins ara no hem visualitzat prou adhesions en una qüestió de principis en què hauríem de ser solidaris.