La borsa i la independència

La sorprenent pujada de la borsa, de les últimes setmanes del 2017 i gener d’aquest 2018, hom creu que va obeir al fet que hi ha calma, exceptuant un parell de conflictes armats en aquesta Àsia propera, generadora de guerres, i de les esperpèntiques amenaces d’aquest coreà del nord, president Kim Jong-un, el cervell del qual, sens dubte malaltís, somia la guerra total, per a la qual diu que està preparat. La parada militar i desfilada del passat dia 8 a Corea va recordar, als que ho visquérem, les que feia Adolf Hitler a Alemanya els anys 30 i 40 del segle passat. Als EUA sembla que l’accelerat president va trobant la mida. La Merkel, a Alemanya, ha sumat a cops de pacte una majoria espectacular. De Rússia, com sempre, en sabem poc, però el seu líder, que no riu mai i té el somriure racionat, a les últimes fotografies publicades fa un mig riure rar, però significatiu. O està molt malalt o de bé que li van les coses no pot aguantar-se el riure. La resta del món civilitzat respira pau. Bé: pau dintre d’un ordre. La majoria dels grans països han declarat resultats financers favorables i els altres, en bona part també. Semblava que la crisi s’havia acabat definitivament i, fins a la propera, hi hauria un esperit de rendibilitat encomanadís. La borsa espanyola sumava punts talment calçots. El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, deia: “¡Somos los mejores!” Distret, es dirigia a Catalunya en castellà, en lloc d’Alacant, que és el que tocava. Amb un benefici de 801 milions va anunciar als accionistes interessos complementaris del 0,05%. En sentir-ho, a més d’un accionista, impressionat, l’han hagut d’assistir.

Vet ací, però, que en plena eufòria alcista, la mitja dotzena de borses mundials punteres anuncia que molta informació econòmica va ser exagerada i que no justifica una pujada comuna semblant. Marxa enrere general i hom no creu que es torni a entrar en crisi. Sols deixar les coses a lloc. Segueix la baixada general que no para per ara.

Els lectors es preguntaran què té a veure una pujada i ràpida baixada de la borsa amb la independència. Res de res. Amb tot, si al text de l’escrit hom substitueix els títols, per exemple borsa per Catalunya i Europa per Generalitat; grans empreses per partits polítics que juguen a amagar i bel·licistes per ministres; Rajoy per Kim Jong-un, dictador militarista hitlerià que sospira per la gran guerra final; de Torrent per la Merkel; els Tribunals Suprem, Constitucional i Superior de Justícia per les rotllanes de subhasta de valors de borsa, i finalment Puigdemont pel llistat de l’IBEX, que puja i baixa sense parar. Uns i altres no tenen ni idea d’on aniran a parar ni tenen a mà armes per capgirar-ho. Hi ha més intercanvis a fer, i tant! La mostra anterior és prou bona per jugar a borsa política. Sigui l’últim espai per recordar i animar les empresonades víctimes innocents sols per haver lluitat amb geni, entusiasme i noblesa, per la nostra terra lliure i independent.