Gossos

Els que creiem en la igualtat de drets de tots els ciutadans, la setmana passada –ben igual com gossos salivant darrere l’aparador d’una fleca amb coques ensucrades– vam sublimar a través de dos exercicis de llibertat pública. El primer l’encarna Joan Manuel Serrat, que en el marc de presentació de la seva nova gira artística va fer el que és natural en democràcia: opinar sobre la situació política. El segon exercici de llibertat el materialitza el manifest signat per un elenc de personalitats en què es defensava que el consistori de l’Ajuntament de Girona no canviés el nom de plaça de la Constitució pel nom de plaça de l’U d’Octubre del 2017. Podríem dir que tant el diagnòstic de Serrat com el del manifest no són defectuosos pel que diuen, sinó pel que callen. Serrat va declarar que l’independentisme és “una fira de despropòsits” i que s’ha col·locat “en un carreró sense sortida”. Tens ganes de matisar-lo: no són “carrerons sense sortida”, sinó més exactament “presons amb barrots”. I també podríem afegir que es tracta d’un vell truc ja molt gastat, el de reduir la situació actual a una “equivocació política de l’independentisme” per amagar que, al capdavall, el que ha passat és que s’ha topat contra el sostre de vidre d’una democràcia tan mancada com l’espanyola. Podem rebatre que els signants del manifest parlin de constitució en abstracte, amb un sentit universal, esquivant que el canvi de nom de la plaça de la Constitució és precisament en referència a una Constitució molt concreta i no sé si tan universalitzable. Però aquesta discussió ens apartaria del vertader esdeveniment i ens impediria veure que estem davant de dos motius de celebració. Jo aplaudeixo i defenso que encara hi hagi gent que pot llevar-se cada matí sense por, dient tot el que vol dir, sense que un Estat l’intimidi o limiti la seva llibertat d’expressió. Contents. Com el gos de Pavlov.