Kinbédeball

No és cap anunci d’una escola de ball però s’hi assembla. És el nom d’una colla carnavalesca nascuda a Salt el 1997 com a resultat de les iniciatives portades a terme per un grup de joves molt centrades en l’ensenyament dels balls d’envelat primer a Taialà i després a l’hotel d’entitats de Salt i a Bonmatí. Enguany celebren el 20è aniversari, que per poc habitual motiva encara més el reconeixement de la seva fidelitat als carnavals de Sant Feliu de Guíxols. La relació amb aquesta ciutat es produeix ja des dels primers anys de la seva existència com a colla. La inicial col·laboració amb Gresca Ganxona, a principis dels anys noranta, comportava una gran diversitat de procedències, que fonamentalment eren de Sant Feliu, Salt i Bonmatí. D’aquí que la relació amb la població ganxona hagi estat sempre de bona entesa i de col·laboració des del primer moment. Això ha facilitat que en el decurs d’aquests vint anys Kinbédeball hagi estat present en les rues ganxones, que són les primeres que es fan al Baix Empordà, un dia abans de les de Palamós i de Platja d’Aro. En les seves desfilades destaca per les seves coreografies i el vestuari, sempre harmoniosos i conjuntats.

Actualment aquest grup està format per unes 80 persones, però en el passat havien arribat a ser 140 figurants. El secret d’aquesta continuïtat és que el model es basa en el fet que els associats comparteixen les idees i les decisions, els costos són sempre ajustats per l’absència de patrocinis, una planificació eficient i la limitació en el nombre de desfilades que els facilita la conciliació amb la vida familiar i laboral. S’ha de fer un reconeixement a la tasca de tots els seus components i al lideratge sostingut de moltes persones tots aquests anys.

No podem parlar de Kinbédeball sense fer referència al model de carnaval que defensen. És obvi que el carnaval i les rues han evolucionat en les darreres dècades. S’ha passat d’unes rues caòtiques a les organitzades i amb més escenificació. Algunes colles, sobretot les que no estaven prou organitzades, s’han perdut en aquest complex i llarg camí on el relleu d’efectius és sempre difícil. A la costa, concretament al Baix Empordà per posar un exemple, s’han donat dues tendències que encara són prou evidents. La primera respon a un model de participació més particular en el qual s’observa menys organització i més escenes amb imatges de beguda i de tabac. No són totes les comparses les que mantenen aquest model, però, com en el cas de Sant Feliu, és aquesta una tendència molt estable i repetida.

En canvi, a Palamós, la desfilada respon més a un model centrat en les disfresses i les coreografies. Però enguany, a Palamós, hem pogut veure algunes coreografies de mal gust impròpies de ser realitzades per nens. No entro en més detalls. Crec, honestament, que l’organització hi hauria de dir alguna cosa. Platja d’Aro es troba en un camí intermedi i contradictori que se sosté per l’èxit de públic i per l’alta participació de colles. Cal fer-se la pregunta si la beguda i el tabac han d’estar presents en una festa en la qual hi participen nens i joves, i si per carnaval tot tot s’hi val. L’altra tendència, la segona, és ballar i oferir un espectacle visual, musical i artístic. Aquesta és la tendència per la qual sempre han apostat la colla de Kinbédeball. El futur es basa a evitar, fins on es pugui, les imatges de figurants mig torrats, fumant i traspassant la tènue línia del bon gust. Les rues són l’expressió popular i festiva d’una festa oberta a tota la diversitat de cultures i edats i que, com a espectacle, requereix un codi mínim de conducta com ara no fumar i no beure. En aquest context correspon a tota la societat defensar aquells valors que educativament costen tant d’adquirir, per coherència i per dignitat. Kinbédeball ho ha sabut interpretar des dels seus inicis i per aquest motiu els felicito doblement, primer per la fermesa en la defensa dels seus principis fundacionals i, segon, pels vint anys de fidelitat amb el carnaval ganxó. Per molts anys!