L’alcalde Areny

Si coneixen Lleida segur que els sonarà l’avinguda de l’alcalde Areny, aquella que ressegueix el curs del Segre des del pont nou fins al de la universitat. El que alguns no saben, potser, és que Ramon Areny, a banda de ser un home culte i viatjat, va ser alcalde de Lleida precisament entre l’abril del 1939 i el gener del 1941. I que en aquest període negre, a la ciutat es van produir centenars d’afusellaments, mentre que centenars de persones més van morir a causa de la duresa de les condicions de vida a les presons franquistes.

I encara hi ha més coses. Gràcies a la feina dels historiadors, també s’ha localitzat documentació que implica de manera directa aquest alcalde tant amb la depuració de funcionaris considerats desafectes al règim com, i això és encara més greu, amb diversos assassinats ocorreguts a la capital del Segrià durant el seu mandat. Com a exemple, la carta que Areny va escriure al jutge militar número 2 el dia 7 de setembre del 1939 i en la qual denuncia que “los antecedentes recogidos por mis agentes y los medios de información de que dispone mi autoridad resulta que Bautista Aguila Badia pertenecía de antiguo al POUM [Partit Obrer d’Unificació Marxista]”. Posteriorment, Areny explica al jutge com aquest militant comunista va ser detingut i empresonat pels fets del 6 d’octubre del 1934 i que durant la guerra va tenir diversos càrrecs, com el de comissari polític. Baptista Aguilà va ser executat el 27 de desembre d’aquell mateix any.

Aquesta passada setmana, ha tingut lloc la vista judicial per la denúncia presentada per la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme contra l’Ajuntament presidit per Àngel Ros per haver mantingut en el nomenclàtor dels carrers el nom d’Areny i de set dirigents franquistes més, cosa que contravindria la llei de memòria històrica. La Plataforma ha portat la reivindicació als jutjats després que el govern municipal fes cas omís tant a les peticions de la societat civil com a les dels representants polítics de l’oposició a l’Ajuntament. Una vegada més, PSC, Cs i PP (el bloc del 155) ha funcionat com una màquina contra la dignitat.