Socialisme ‘missing’

Pedro Sánchez s’ha esvaït. La reflexió podria resultar incongruent l’endemà d’haver celebrat un comitè federal. Però no es tracta d’una aparició puntual del líder en un acte de consum intern, és la constatació que des de fa mesos el PSOE ha caigut en la irrellevància. I la dura pugna que mantenen el PP i Cs al Congrés els ha acabat d’eclipsar encara més. Mariano Rajoy –i la seva firma conservadora– és el polític a batre, i l’escollit per fer-ho és Albert Rivera i la seva marca taronja. En aquesta batalla pel transvasament de vots, Sánchez n’ha quedat totalment al marge. Perquè, havent estat el partit hegemònic del centreesquerra i el seu líder el cap indiscutible de l’oposició, a hores d’ara ja faria prou frenant una fugida d’electors cap a la dreta, perquè recuperar vot de l’esquerra no sembla que sigui l’objectiu. Tant és així que tampoc no és capaç d’aprofitar la dificultat de Pablo Iglesias per encaixar en una escena política sacsejada per Catalunya. L’absència del líder del fòrum de debat per excel·lència, el Congrés, cada cop és més difícil de gestionar. De ser la gran esperança de l’esquerra combativa, des de l’1-0 s’ha acabat veient com un apèndix del PP. Perquè un cop va participar activament en el del 155, el PSOE va decidir fondre’s renunciant a tenir un discurs propi. Però de tant jugar a cuita a amagar, el pitjor ara és que cada vegada hi ha menys interès per saber què opina el PSOE de tot plegat. No hi és, però tampoc no se l’espera.