Brots no gaire verds

La diputada Anna Simó, d'ERC, en sortir de la reunió de dijous passat de la comissió parlamentària que intenta, per ara infructuosament, elaborar una llei electoral catalana, va dir que veia «brots verds» sobre les possibilitats d'arribar a un acord. Una expressió de moda, sorgida en els dominis del llenguatge econòmic després de la destrucció massiva que ha causat la crisi. Simó era l'única que veia despuntar aquests brots, que han permès ajornar una setmana més la renúncia a una tasca impossible com és elaborar una llei electoral en un any electoral. I encara més quan fa dècades que la llei resta pendent perquè, atesa la posició fortificada i situada en camps contraris dels dos grans grups del Parlament, ja se sabia que era una tasca titànica arribar a una entesa. ERC s'hi esforça –per raons que ara no tenim espai per comentar, ho farem en un article proper– i el president del Parlament, Ernest Benach, ha exhortat els partits a reduir les distàncies i a mirar d'entendre's. Benach diu que el contrari «seria clavar una bufetada a la ciutadania» i afegeix que «suposaria un fracàs haver aixecat unes expectatives que després no es compleixin». Doncs no, mireu, Benach, no ho contemplem pas d'igual manera, això. Les expectatives ja eren molt minses. Més aviat diríem que, quan es va constituir la comissió, ja ens va semblar que hi havia més formalisme que possibilitats d'èxit, per les raons abans esmentades. De bufetada no n'hi ha. La bufetada hi seria si la comissió vol prendre el pèl als ciutadans i aprova, tal com s'ha suggerit en algun moment, una minillei electoral, amb aspectes menors tot evitant d'entrar en els principals. Això sí que seria una bufetada, que ens volguessin vendre xanguet per llobarro. Que no arribin a un acord, forma part d'una certa lògica, lamentable però comprensible, en el moment actual. Que volguessin fer passar com un gran èxit quatre petites mesures secundàries, això sí que seria imperdonable. El moment oportú per entrar de debò a elaborar una llei electoral serà l'any vinent per aquest temps, quan s'haurà encetat una nova legislatura i hi haurà anys de coll.