Les batalles guanyades

Quan el desencís sembla que predomina en el nostre món, quan les males notícies es donen empentes per veure quina és més dolenta, quan sembla que ja res no pot anar a pitjor, resulta que la platja i el paratge de Castell de Palamós ja disposen d’un projecte de restauració i ordenació, i d’un pressupost de 743.000 euros per executar-lo. Als anys noranta l’Associació Salvem Castell va fer una gran feina cívica i va aconseguir que se celebrés el referèndum que va salvar de l’especulació la plana de Castell. Els enemics eren poderosos: la propietat era d’una família molt influent, els Rodés, que ja albiraven la urbanització del sector, i tenien tot el suport de la Convergència dels negocis i de la influent política editorial de La Vanguardia. En aquest estat de coses, l’alcalde de Palamós, Josep Ferrer, de CiU, en un gest que l’honora, va creure que es devia als seus electors, va convocar el referèndum i els defensors de Castell el van (vam) guanyar. Aquesta victòria democràtica, a Ferrer li va costar no repetir a l’alcaldia i haver de tornar a fer de perruquer, i a la Generalitat, una inversió milionària per compensar els propietaris, uns 26,5 milions d’euros en total, però va valer la pena. Desconec si des d’aleshores s’han fet més referèndums vinculants, però només cal mirar l’1 d’octubre per saber les dificultats que té un poble per exercir el dret a decidir amb llibertat, tot i tenir el suport del govern legalment establert i de la gran majoria d’ajuntaments catalans. Una revolta dels somriures que va pel camí d’esdevenir una gran tragèdia. Tornant a la plataforma que va salvar aquest indret verge de la Costa Brava, guardo amb satisfacció el premi Castell que se’m va lliurar el juny del 1996 com a director d’El Punt de les comarques gironines per la nostra posició informativa durant tota la campanya. La nostra política editorial era antagònica a la de La Vanguardia, ja que estàvem a favor de la protecció de Castell i de la celebració del referèndum, sense trair en cap moment l’essència del periodisme, que és el deure d’informar, donant veu a totes les parts implicades i amb la màxima objectivitat possible. També podem aplicar aquella màxima que diu: només hi ha bon periodisme si la informació se situa com a contrapoder. Ja ho veuen, en temps de foscors polítiques i judicials, també brilla la llum de la feina ben feta i de les pugnes justament guanyades.