Porcs a Riudellots i a Farners

Avui és dijous. Espero que a Riudellots de la Selva hagin paït l’excés de porc del cap de setmana. La cinquena edició de Fiporc ha resultat un èxit rodó. El muntatge de les casetes, harmònic i sostenible. Els productes, de primera qualitat. El trànsit i la distribució d’espais, molt racional. Les activitats, entretingudes. Algun taló d’Aquil·les? La música enllaunada, enervant com sempre. És un mal pandèmic de totes les congregacions de gent al carrer. Tant costa deixar que les converses ciutadanes posin l’ambient sonor? Hi havia tema de sobres... El porc és un animal totèmic que ens ha acompanyat al llarg de la història. Al segle V dC es va fer famós Marc Gruny Corocotta, el personatge literari protagonista de l’anònim Testamentum porcelli: “[...] Signat el XVI dia de les kalendas lucerninas [...] Del meu cos entranyable, dono els pèls als sabaters. Als busca-raons, les barres i el morro. Als sords, les orelles. Als bocamolls i picaplets, la llengua. A les mocaderes, els budells. Als xarcuters, les cuixes. A les dones, els llomillos. Als nens, la bufeta. A les nenes, la cueta [...]” I és que ja se sap: del porc, tot s’aprofita, i disculpin, no entrarem ara en el tema dels purins, perquè això em desguitarraria l’article... Així doncs, què dèiem? Que avui és dijous. I precisament aquest vespre ressuscita el restaurant de Can Segarra, tot un símbol a Santa Coloma de Farners. Serà amb nou xef (Manel Gil, que, ja que no es pot dir Joan Roca, hauria de dir-se Lionel Messi). Inaugura la nova etapa una altra edició del Refectori de Farners, que és una trobada oberta a tota la ciutat. Cada mes s’hi aborda un tema de menjar per anar fent bullir l’olla de la cultura. Ja s’imaginen el tema del febrer, oi? El porc. Perquè en el seu testament Corocotta va preveure una donació completa del cos a fi que res no anés al rebuig. S’hi va descuidar, però, els fideïcomisos. Del porc en parla l’Alcorà i en parla el Levític. Surt a la novel·la d’Orwell, al Bestiari de Pere Quart, als poemes fantasiosos de Ludwig Renn (el famós porc llaner-lleter) i de Gert-Rainer Grube (el porc llaner-lleter que, a més, ponia ous). Per acció o per omissió, el porc, amb les seves porcades, ha generat molta literatura. Doncs, què caram, a aquest columnista li ve de gust sumar-s’hi amb una estrofa: Si de porc i de senyor / se n’ha de venir de mena, / tu sabràs la millor opció / per jutjar el jutge Llarena...