El groc

Apunts d’urgència sobre el groc. Llum! Fonamentalment el groc és llum. La llum és infinita, irrefrenable. Res pot aturar la llum. No hi ha murs, ni grillons, ni recòndites masmorres que puguin empresonar-la. La llum entra tafanera fins a l’últim racó d’obscuritat més pregona. Només aquells que viuen amb el cap encastat a un forat excavat a terra, o submergits en el més profund de l’oceà, poden fugir de la llum, i del groc. Però aquests no viuen, són morts. I el groc és vida!

Energètic, energia. El groc és elèctric i és electricitat. Fil incandescent que mai s’apaga. És la força invisible que fa moure totes les coses. Impuls, compromís, perseverança, el tornar-hi un i altre cop, infatigablement i, en acabat, tornar-hi a tornar. El groc no defalleix perquè l’energia és eterna, expansiva, i no coneix final, ni té aturador.

Vida. El groc és el rovell de l’ou, que vol dir l’origen de tot, la farina pastada i el vi cristal·lí –impetuós i jove– servit a raig per cridar a revolta.

Aliment. El groc és una plàtera relluent de patates fregides! I encara més, un plat de pasta a la carbonara!

Bellesa. Puresa. Perfecció. El groc és tot això i molt més. Sense el groc no hi ha cabells rinxolats. Sense el groc no hi ha matins carregats de beutat. Sense el groc no hi ha somriure, ni carícies, ni platges d’arena on fer l’amor al capvespre. Sense el groc no hi ha camps de blat, ni la disciplina geomètrica dels gira-sols, ni la mel de les margarides.

La sublimació de la bellesa és la flor més delicada tenyida de groc. Aquest Sant Jordi que la sang del drac prenyi de groc totes les roses. I que el groc il·lumini els ulls de la bona gent i que el groc inflami el braç dels lluitadors incansables!