De reüll
El ‘Guernica’ tremola
Molt poc abans de morir, un neguitós Picasso va mobilitzar els seus advocats i va contactar amb el Museu d’Art Modern de Nova York (Moma) per tornar a deixar clares les condicions per traslladar el Guernica al seu país d’origen. És a dir, no volia que el quadre es mogués dels Estats Units fins que Espanya restituís les llibertats dels seus ciutadans i proclamés una República “genuïna”. Picasso estava preocupat perquè des del 1968 el règim maniobrava per quedar-se la famosa pintura i, sota les urpes de la seva propaganda, tenia un pla per liquidar la seva significació política. És clar que els sectors més radicals del franquisme també ho estaven, de preocupats, per l’arribada de l’obra: “Sense el Guernica i sense Picasso hem viscut molt tranquils els espanyols”, consta en la documentació d’aquelles negociacions que, lògicament, van acabar en fracàs perquè el pintor exiliat va moure cel i terra perquè no prosperessin. Sense la instal·lació de fotografies dels presos polítics del procés, la fira Arco també ha viscut molt tranquil·la fins ara. I, un cop retirada, pensa seguir-hi vivint. Tot seguirà igual. Tantes coses segueixen igual des de fa mig segle. El Guernica es va desplaçar a Espanya el 1981 però, vist aquest cas de censura tan escandalós, el Moma potser s’hauria de començar a plantejar reclamar-lo perquè no es compleixen cap dels requisits que Picasso va posar per al seu retorn.