Cupaires

Quan les aigües del sobiranisme baixen remogudes, la coherent actuació de la CUP demostra una gran solidesa. Procedeixen segons el propi compromís electoral i demostren saber què volen i fins on pensen arribar. Entenen que són la frontissa en l’articulació de la República i tenen cura del compromís dels combatius CDR per la mobilització continuada.

Fa una setmana, els cupaires elegiren el secretariat nacional i ho feren tranquil·lament i amb un resultat que equilibra les sensibilitats que s’associen en el projecte comú. Saberen repartir-se el poder intern i donaren sentit a un projecte que no vol disputes fratricides. De portes endins, el debat que calgui, però enfora presenten la cohesió necessària i fins imprescindible.

D’altra banda, la resposta a la citació del Tribunal Suprem esdevé un exemple de gran maduresa política. Mireia Boya i Anna Gabriel manifesten dues cares de la mateixa estratègia. Boya, davant del jutge, explica el seu programa i els anhels del col·lectiu, sense cap renúncia i fins amb l’amorosit accent aranès que destil·la un potent encanteri. Reivindica l’1-O i denuncia la causa general contra l’independentisme. Defensa la llibertat, la dignitat i el desig republicà, sense cap concessió, amb mirada intensa i puny alçat.

I Anna Gabriel assenyala el rostre més repressiu de l’Estat desbocat. Denuncia un poder judicial sense garanties i opta per reforçar la internacionalització del tema català. Posa en escac el govern espanyol, tot i saber que l’exili és dur i, a curt termini, irreversible. Aferma l’aposta a favor de la República i obre un nou interrogant sobre l’Europa comunitària.

Talment, la gent de la CUP saben on són i cap on van. Mereixen tota la confiança.