Oh, gran «Financial Times!»

Aquesta visita de la ministra Salgado a la redacció londinenca del Financial Times és una de les coses més curioses que hem vist últimament. No és pas que els alts càrrecs polítics no freqüentin les redaccions dels diaris. Ho solen fer, però en actes protocol·laris. No hi solen pas anar per feina, hi van per compromís o en cerimònies inaugurals. Es passegen lentament per la redacció, acompanyats del seu seguici i dels propietaris del diari i de l'equip directiu, que els van explicant el que consideren oportú sobre l'empresa i sobre el mitjà. Els polítics fan veure que s'interessen per la feina d'algun redactor, li fan un comentari breu, somriuen. Els fotògrafs retraten, les càmeres filmen. Quan el polític té alguna queixa del diari, com és el cas de Salgado, el procediment és molt diferent. La cosa exigeix discreció i la via sol ser telefònica o gastronòmica. El cap de premsa del polític truca al director. Després potser s'hi posa el seu amo. Una conversa privada, que no ha de transcendir. En canvi, la ministra, acompanyada d'un fum periodístic, es va fer retratar a la porta de la redacció del Financial Times i això que no hi anava pas a inaugurar res, sinó a queixar-se. És una vulneració dels costums, cosa que indica l'excepcionalitat de la situació, el neguit del govern socialista i la necessitat que té de demostrar que pren iniciatives. Per pressionar el Financial Times hi havia mitjans més subtils que no pas que la ministra es presentés a bombo i platerets a la redacció. Però calia que la hi veiessin. Tot això és bastant ridícul. En alguns sectors hi ha una devoció al Financial Times que fa força riure. Se'l prenen com si fos la Bíblia i és un diari amb les seves fílies i fòbies, com tots, amb els seus prejudicis i amb unes quantes cartes marcades. Té molta influència entre els traficants del mercat capitalista, ja ho sabem, però potser no cal entrar a la redacció fent reverències i descalç, com si fos la gran mesquita de la Meca. Britànic, conservador i poc europeista, si pot sempre se'n fotrà dels països mediterranis i dels governs socialistes. Per tant, no cal tanta humiliació.