En sobren motius

No gaire lluny d’aquí, una dona agredida sexualment que probablement trigarà temps a recuperar-se del tràngol ha de donar explicacions, fins i tot en seu judicial, sobre si vestia provocativa o si va somriure al seu agressor. Una dona política catalana que quan parla tothom hauria de callar i prendre apunts de dignitat i honestedat, ha de sentir una allau de vòmits mentals de polítics, periodistes i tertulians sobre la seva aparença i la seva higiene personal, com si la missió femenina al món fos –a banda de parir, és clar– guarnir l’espai d’individus empudegats de càmfora.

En aquesta part d’Occident hi ha dones que esperen un fill no desitjat i que han d’acudir a la medicina privada perquè a la pública certs “objectors” li posen pegues per avortar, com si fos un capritx i no la lliure disposició del propi cos. En moltes professions i amb excuses diverses, les dones cobren menys que els homes fent la mateixa feina i tenint igual o fins i tot millor qualificació. Oh ves, diran alguns, també es fiquen amb la tofa d’en Puigdemont i el serrell de l’Anasagasti, que si les denúncies falses, que pitjor estan a l’Afganistan, que qui pensa en mi, pobre home blanc heterosexual; que si l’aturada del dia 8 de Març és política i no laboral... No ens digueu què o com ho hem de fer. No sou l’únic model humà. Nosaltres som paradigma també. Digueu que us fa basarda o que us esgarria els plans, però no que no n’hi ha raons ni que la vaga no és legítima. Ens en sobren motius.