LA GALERIA
El xalet dels Conill
A la façana litoral lloretenca acaba de desaparèixer l’últim xalet senyorial que hi quedava. En comparació amb altres edificis de caire modernista, neoclàssic o eclèctic que van omplir els principals carrers del Lloret vuitcentista i noucentista i que eren veritables monuments, el xalet ara desaparegut era senzill, de línies sòbries, envoltat de jardí, merament una casa d’estiueig arran de mar. Tenia, però, la singularitat d’haver estat dissenyat per l’arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio (1876-1946) per a les vacances de la seva pròpia família, que era oriünda de la vila. Titulat l’any 1898 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la qual llavors era catedràtic important Lluís Domènech i Montaner, Conill era company de Josep Puig i Cadafalch i va ser deixeble i seguidor d’Antoni Gaudí, el taller del qual, a la Sagrada Família, freqüentà sovint. Diverses tombes del cementiri lloretenc projectades per ell evidencien l’estil gaudinià amb les seves corbes i l’ús del ferro forjat i altres elements típics. Fou també l’autor de la reforma modernista de l’església parroquial de Sant Romà, encara avui conservada en part (el que se salvà dels iconoclastes de 1936), i de l’escorxador municipal, avui convertit en centre social per al jovent i restaurat i salvat. El solar que ha quedat després de l’enderrocament del xalet dels Conill ocupa tota una illa justament en ple sector nord del passeig marítim (avinguda de Camprodon i Arrieta), al davant de la platja, i permet alçar un bon edifici de set plantes que representarà suculents beneficis. Ja feia anys que els lloretencs ens fèiem creus que aquell edifici encara aguantés la pressió de les especulacions immobiliàries, sobretot perquè només el vèiem habitat pels descendents de la família en comptades ocasions. No es necessitava ser gaire llest per adonar-se que aquella residència d’estiu acabaria desapareixent. El mateix ha succeït, fa poc, amb dos o tres edificis més del mateix sector, algun dels quals ja era reformat respecte de la construcció original. Queden encara un parell d’immobles amb l’espasa de Dàmocles damunt el cap. Un és el de la família Durall, de llarga història a Lloret, ja remodelat al seu moment, que encara conserva quadres i mobiliari del temps dels americanos que caldria vigilar abans que hi arribi la piqueta. L’altra és una construcció senzilla, petita però amb aires de casa pairal, envoltada també per un gran pati, que està dedicada fa temps a usos turístics, sobretot amb el bar que l’envolta a l’aire lliure. Tenen els dies comptats.