A la tres
Jordi Sànchez
Conec des de fa anys Jordi Sànchez (suposo que no és cap delicte això, no?) i el tinc per una persona assenyada, culta, intel·ligent i raonable. En tinc bon record de quan ell (que ni se’n deu recordar) era professor meu d’un màster a la UOC, i de quan l’he tractat professionalment com a president de la Fundació Jaume Bofill, com a adjunt al Síndic de Greuges i, en la seva darrera etapa, com a president de l’Assemblea Nacional Catalana. I el que els deia: em sembla una persona prudent, seriosa, raonable, pacífica (sí, sí, pacífica) i responsable. I, per tant, no hi veig cap problema (tot al contrari) si el proposen com a president de la Generalitat. El meu candidat a presidir la Generalitat, no me n’he pas amagat mai, continua essent Carles Puigdemont. Perquè no ha estat mai destituït pel govern català, que és qui l’ha de destituir nomenant-ne un altre, sinó per l’article 155 del tripartit espanyol. Però si, pel que fos, perquè les negociacions ja estan encarrilades, perquè hagués trobat un nou encaix a Brussel·les o per qualsevol altra cosa un dia d’aquests Puigdemont cedís el relleu a Sànchez, a mi em semblaria bé. A diferència, és clar, del que opina la classe política espanyola, que ja es posa la bena abans que la ferida. Albert Rivera deia ahir que “seria seguir embolicant” proposar Sànchez president de la Generalitat, i el PP i el PSOE, per mitjà de Rafael Hernando i d’Adriana Lastra, coincidien a dir que Sànchez no pot ser candidat a la Generalitat i que l’independentisme ha de buscar “un candidat viable”. Què vol dir, un “candidat viable”? A mi em sembla que quan PP, PSOE i Cs diuen que cal un candidat viable a la Generalitat vol dir un candidat que els agradi a ells. Per què no seria viable Sànchez? Perquè és en presó preventiva? Que jo sàpiga no ha estat jutjat i reuneix totes les condicions per ser candidat a president. El que passa és que proposar-lo a ell continua tensant les costures democràtiques de l’Estat i obliga l’aparell judicial espanyol a tornar-se a retratar. I a passar vergonya internacional. Rafael Hernando, del PP, ho troba un “disbarat còsmic”. Jo, en canvi, trobo un “disbarat còsmic” el que està fent Espanya.