Bufeu, Coses!

Aquest 2018 farà 40 anys que el grup Coses va publicar el que pel meu gust és un dels set millors discos de cançó en català. Perquè no s’apagui l’aire incloïa peces exquisides amb textos de la bona collita de joventut de Miquel Desclot (sobretot de Cançons de la lluna al barret, editat també el 1978), d’Els núvols (poema de Màrius Torres considerat per Pompeu Fabra el punt més alt de la nostra poesia) i d’una evocació anònima de les retallades de l’Estatut de Núria. Eren els temps en què Registre 23 (amb Salvador Cardús al capdavant) des de Terrassa i Ramon Muntaner (entre els set millors discos en triaria dos d’aquest excepcional artista homenatjat fa pocs dies) des de Cornellà de Llobregat recordaven als enemics del país aquests versos de Miquel Martí i Pol: “Florim quan menys ho esperen. Cantem quan menys els plau.” Els cantants bufaven perquè no s’apagués l’aire quan ja es veia que la transició era una estafa. Fa 40 anys que dura l’estafa dels qui juguen a soldats reprimint-nos amb les armes, contra els quals continuem lluitant despertats pel somni d’albada del campaner de Taüll que fa tremolar tot el mapa cridant com un foll a la revolta. Ara cal que ERC i Junts per Catalunya deixin de barallar-se pel control de TV3 i Catalunya Ràdio, on si fóssim un país normal sonarien sovint aquestes cançons. Coses, amb un nou disc en què en recupera algunes, encara ens ajuda bufant perquè s’escampi l’esperit de la nova englantina de Miquel Desclot en què els animals que som els catalans ja no volem barallar-nos entre nosaltres i ens ajudem per construir junts la República.