Que s’acabi d’una vegada!

Si us plau, que s’acabi aquesta negociació. Que Junts per Catalunya i ERC formin govern com puguin i que es reparteixin el botí autonòmic, amb els càrrecs, els cotxes i els despatxos. Sobretot perquè la major part dels ciutadans d’aquest país no distingeixen moralment entre un partit o un altre i, des que van votar el 21-D, donen per descomptat que la majoria independentista s’activarà i aplicarà una estratègia conjunta. Per això, i per decebre el mínim possible, que s’ho reparteixin tot tan ràpidament com puguin i que abandonin l’espectacle d’una negociació penosa que només serveix per donar arguments a la caverna madrilenya. Que s’adjudiquin els pressupostos dels departaments i els càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. I, si ho volen, que continuï la batalla ancestral entre exconvergents i republicans per l’hegemonia dins del catalanisme polític. Però que tot plegat s’activi de pressa, si us plau. Perquè estem donant una imatge del govern català –i de les motivacions que l’impulsen– calcada de la que projecten els mitjans de Madrid: un discurs de màxims que encobreix un joc d’interessos mesquins.

ERC i Junts per Catalunya tenen gent a la presó, a l’exili i en llibertat condicional. Són dues formacions polítiques honorables que han proposat –i s’han proposat a si mateixes– portar aquest país a la llibertat, encara que sigui amb costos personals altíssims. Per això ningú no entén que les negociacions per formar govern continuïn els patrons antics, els de controlar el màxim espai possible dins la gestoria autonòmica. En definitiva, els independentistes no poden comportar-se com el PP o el PSOE perquè no són un sistema complementari, sinó la regeneració d’aquella política. Junts per Catalunya i ERC no són partits dinàstics, sinó la República que reclamen els seus votants. I han d’estar a l’altura.