Una vaga de dones

La vaga feminista s’afegeix aquest 8 de març als actes del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Les manifestacions de la diada, en general formades per activistes i militants del feminisme, aquest dijous poden ser multitudinàries a tot l’Estat i 176 països més, ja que estem davant d’una iniciativa global. L’acció s’inspira en la vaga de dones que es va produir l’any 1975 a Islàndia, que va ser secundada per un 90% de la població femenina de l’illa, que té uns 335.000 habitants. Bé, al cap de 43 anys el govern islandès ha aprovat una llei que prohibeix les diferències salarials entre homes i dones. Això que sembla tan evident –a igual feina, igual sou– no passa a moltes empreses, i, fa poc, una prestigiosa periodista de la respectada BBC va plegar quan va descobrir que cobrava força menys que companys seus que feien la mateixa tasca. També és habitual que les estrelles masculines del cinema o l’esport cobrin molt més que les femenines, i podríem continuar en cadascuna de les activitats laborals. La vaga feminista de demà ha rebut molt suports, però els dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i el PSOE només validen dues hores d’aturada, i, com és obvi, el PP i Cs s’hi han pronunciat directament en contra. És clar que, amb les declaracions que van fent aquests darrers dies alts càrrecs i dirigents dels populars, acabaran de fer cabrejar la gran majoria de ciutadans. Quan es va aprovar el vot femení durant la II República, la por de les esquerres era que les dones es deixessin influenciar pel clero i pels marits conservadors, i fins i tot els homes més progressistes temien per quin vot es decantarien les dones i els seus missatges eren paternalistes. Aquest tema l’ha investigat la periodista Gemma Busquets, que va guanyar la beca Carles Rahola amb l’interessant estudi El vot femení a la premsa de les comarques gironines (1931-1936), que esperem que es pugui publicar aviat, ja que moltes de les circumstàncies d’aleshores tenen una lectura actualitzada. La convocatòria de demà a favor de la igualtat de gènere i salarial va dirigida “només” a les dones; almenys així ho vol una part del moviment feminista, i que els homes no parin, “ja que seria una vaga general i es perdria l’objectiu feminista”. Una posició discutible: malament anirem cap a la igualtat de gènere si també discriminem. Però els altres sindicats sí que hi convoquen tothom, ja que és una vaga laboral, però incidint sobretot en les treballadores.