Carnacoloma

Després de tot el que ha caigut a Santa Coloma durant els darrers temps, on la realitat ha superat per golejada l'imaginari més pervers, el carnaval d'enguany es presenta com un joc ingenu, una broma, una veritable festa democràtica. Un esdeveniment popular que servirà per comprovar la capacitat que tenen els colomencs de frivolitzar sobre ells mateixos i d'encaixar l'escarni amb esportiu sentit de l'humor. Si el carnaval és la diada que impregna d'alegria, en què es trasbalsa tot l'ordre establert: els de dalt van a baix i els de baix no van enlloc, i quan es pensava que la comparsa oficial de la ciutat ja estava completa des de fa mesos amb el rei Carnestoltes i la seva cort de pretorians, els esdeveniments d'aquesta darrera setmana han obert de nou el període d'inscripció amb la incorporació a la plantilla de dos nous bufons del tripijoc, i fins i tot ha fet acte de presència el bacallà de la senyora Quaresma amb el seu tradicional esperit de tallar el rotllo, denunciant balanços que resten més que sumen. Alguna veu críptica ha comentat pel poble que durant aquests dies no caldrà repartir gaires carotes, n'hi haurà prou amb un assortiment de gomes de pollastre vídues per posar-se a les orelles. I si això dels carnavals locals fa mal a casa pròpia, i és preferible espantar la mofa per no veure la biga en el propi ull, seria tot un signe d'honestedat promoure un intercanvi cultural entre la comparsa de Santa Coloma i la del Palau de la Música, o la del villarato i el cos de bombers, o el cas Gürtel i el del turisme mallorquí. Per això avui, dijous gras, mentre sona la batucada i davant de tanta misèria humana, caldrà invocar el nom del porc i les seves cansalades, perquè transformi la deixalla en menja de déus i ens deslliuri de la pobresa, dels redemptors i dels pregoners que anuncien que encara han d'arribar temps pitjors.