Bestiar

Com n’hem de dir de tot plegat? Quan fins i tot l’expressió presos polítics els la furten a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez o Jordi Cuixart. Són presos comuns. Ja és ben cert que els geps els van posar a l’esquena perquè un mateix no se’ls veiés. I l’Estat i tots aquells que han donat l’empenta perquè el govern sigui entre la presó, l’exili i la llibertat sota fiança no voldran mai aquest mirall. Com tampoc volen veure’s en el mirall que suposa la candidatura de Jordi Sànchez. Qui l’ha rellevat al capdavant de l’ANC, l’historiador Agustí Alcoberro, és, entre molts altres llibres, al darrere, juntament amb Mireia Campabadal, d’una compilació de Cròniques del Setge de Barcelona de 1713-1714. Només cal que obriu a l’atzar qualsevol d’aquests relats, alguns anònims. Amb Barcelona sota setge, un 8 d’agost. “ Ocorregué en est dia haver-i algunes escopetades a la falda de Montjuïch per voler los espanyols pèndrer una partida de bastià que pasturava, lo que no pogueren lograr. Arrivà un vaixell carregat de blat.”

En plena guerra de successió de la corona hispànica, els soldats maldaven pel bestiar. No en podem dir setge ara. Sí que en podem dir Generalitat intervinguda, societat intervinguda, vocabulari o llenguatge intervingut. No és bestiar, però poden ser bous i esquelles el que podem perdre en aquest moment en què la política se n’ha anat pel pedregar, i en què un jutge és qui acaba dient qui pot ser president de la Generalitat, saltant-se a la torera aquest mateix imperi de la llei que contínuament es posen a la boca. A l’imperi com al Flandes de l’època el sol s’ha post. El jutge Llarena creu que hi ha risc de reiteració delictiva, i Jordi Sànchez segons ell no es pot sotmetre a la investidura. La fiscalia, amb qui van de tronc, li havia demanat que no li atorgués el permís penitenciari, perquè “concedir el permís en aquest context seria tant com afavorir el procés violent”. L’etarra Yoldi ho va tenir més fàcil, i es va respectar el seu dret polític a explicar-se davant del parlament navarrès. Ja se sap que en absència de violència es pot parlar de tot. I és clar que l’Estat exerceix la seva, la que sent legitimada d’exercir, diguin el que diguin l’ONU, Amnistia, i potser Estrasburg. No sé ben bé com n’hem de dir. Però la crònica del 1700 ja parlava de bestiar, ja és això. Com bestiar.