Tribuna
Recuperar Medi Ambient
Més de 40 entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya han tramès als grups parlamentaris un manifest reclamant al govern de la Generalitat que s’està perfilant que es recuperi el Departament de Medi Ambient, les competències del qual, darrerament, s’han repartit entre el departament de Territori i Sostenibilitat i el d’Agricultura, circumstància que els signants (entre els quals entitats rellevants del territori, com Ipcena-Lleida; Gepec, Camp de Tarragona; Iaeden, Empordà; Cepa i Estratègia Catalana Residu Zero, Baix Llobregat, i la Plataforma en Defensa de l’Ebre) consideren que és inapropiada en “subordinar la protecció ambiental a Obres Públiques i Infraestructures”.
Aquesta és una reivindicació històrica del moviment ambientalista i ecologista, cada cop més mancomunats a l’hora de fer front als reptes de la crisi ecològica que vivim (canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, residus, contaminacions diverses, problemàtiques nuclear i de les energies renovables, conseqüències de l’agricultura industrialitzada, etc.) i, per tant, és lògic i urgent que aquesta reivindicació –i més en un moment polític com el que estem passant– torni a aflorar per part d’aquells moviments populars més compromesos, que no saben ni poden deslligar l’ambició de constituir una Catalunya republicana amb la necessitat ineludible de crear, també, les condicions per a una economia ecològica que faci real, democràtica i equilibrada aquesta República somiada.
“Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals plenes”, diuen aquestes entitats i, tan important com això, remarquen el necessari “desplegament d’una orientació transversal de sostenibilitat que amari tota l’acció de govern de la Generalitat”. Aquí creiem que està el nucli de l’afer, ja que els partits majoritaris que han governat fins ara han quedat seduïts per l’economia de creixement expansiva, concentrada, especulativa i ara financiaritzada, atenta només a satisfer els grans conglomerats industrials, bancaris i energètics, causants de la corrupció imperant, en comptes de permetre un reequilibri territorial basant-se en l’economia ecològica, aquella que permet l’ús dels recursos locals sense malmetre’ls, que en distribueix les rendes que generen per tot el territori, que pacifica les economies de cada sector i que no obliga, el sector agrícola, pesquer o forestal, a sobreexplotar la naturalesa, verge o conreada, i a produir per damunt del que és raonablement admissible. Si la pagesia i els altres sectors primaris es veuen obligats a incrementar les seves produccions (i a hipotecar-se per fer-hi front) és perquè els preus de base que reben per un mercat controlat per forts monopolis és de misèria.
El sindicalisme agrari és ben conscient d’aquesta situació i tracta de fer aliances amb els consumidors urbans per instaurar l’agricultura ecològica, respectuosa amb els sòls, alliberant-los de l’excés de fertilitzants químics. D’igual manera, el nou govern, per fi, hauria de poder atendre les peticions dels sectors socials i productius més conscients, convençuts que una gestió ambiental responsable facilita, molt més que l’actual, una economia sanejada.