S’ha acabat el bròquil?

Un Manolo anònim, però reconegut per totes, va ser un dels protagonistes de la manifestació feminista que el 8-M va col·lapsar el centre de Madrid: “Manolo, fes-te el sopar tu sol!” Les apel·lacions a aquell individu masclista, acostumat al fet que quan arriba a casa el rebin amb la taula parada encara que la dona s’hagi esllomat fregant escales, és una imatge que continua instal·lada en infinitat de llars. El Manolo no tan imaginari és també aquell que vigila els passos de la companya, que pregunta amb qui parlava tanta estona per telèfon, que per què s’arregla per anar al mercat. No és gelosia, és malaltia. És una fórmula de possessió que, per desgràcia, a algunes dones, les fa sentir estimades. I d’un sistema de perpetuació d’uns rols que es transmeten de pares a fills.I el que és pitjor, de mares a fills. I aquest 8-M podria ser diferent si força dones es comencen a qüestionar si el paper que un dia van assumir amb tanta naturalitat és el que en veritat els pertoca. Si el Manolo no hauria de recollir la taula i passar el drap. Si no hauria d’entrar a la cuina per fer servir les cassoles i no per cridar que té gana. Si arran de la forta sacsejada social més d’una s’ha plantejat que vol el seu espai i, sobretot, s’ha preguntat quin coi d’exemple dona el Manolo als seus fills, i quin coi de fills criaran entre tots dos si ella no es planta, el 8-M haurà estat útil. El primer pas és deixar-li clar que s’ha acabat el bròquil, que ja n’hi ha prou, d’aquest color!