anàlisi
Cada cop més armats
El pitjor tiroteig en un centre educatiu dels Estats Units es va produir el 16 d’abril del 2007 a l’Institut Politècnic de Blacksburg (Virgínia). Conegut com la “massacre del Virginia Tech”, un estudiant de 23 anys va matar 32 estudiants i professors. Potser el més colpidor va ser el del desembre del 2014 al col·legi de primària Sandy Hook de Newtown (Connecticut), on van morir vint nens d’entre 6 i 7 anys i sis mestres. Després de la matança, a la ciutat es va crear el Sandy Hook Promise (‘la promesa de Sandy Hook’) per conscienciar del perill de les armes. Després d’un inici fulgurant, el 2015 l’entitat va desaparèixer del mapa. El darrer assassinat en massa en un centre educatiu va tenir lloc el 14 de febrer passat, quan un noi de 19 anys va matar disset persones amb un rifle en un institut de Florida. L’estudiantat del centre ha engegat un efervescent moviment per denunciar tant la facilitat amb què es compren rifles com la relació entre polítics –normalment republicans– i la poderosa Associació Nacional del Rifle (NRA, en la sigla en anglès), que promou la total llibertat de dur armes de foc. Acabarà com el Sandy Hook Promise? El temps ho dirà.
Encara que només siguin notícia els tirotejos molt greus, en els darrers 5 anys, als centres educatius dels Estats Units, han mort a trets més de 400 persones. I sembla que la solució a aquest problema no és prohibir les armes, ans al contrari. Poc després de l’atac al col·legi Sandy Hook, Wayne LaPierre, director executiu de l’NRA, va defensar a ultrança la llibertat d’armes proclamada en la segona esmena constitucional i va contraatacar l’estat de xoc social causat pel tiroteig amb un missatge contundent: “Per aturar un paio dolent amb una arma, es necessita un paio bo amb una arma.” Després de la matança de Florida, ho va repetir en l’escenari de l’American Conservative Union, on va intervenir el president Trump. De moment, per aturar les matances guanya la proposta de l’NRA, el grup de pressió més influent dels Estats Units, que té 5 milions d’afiliats i que, amb 80 milions de simpatitzants, de vegades ha fet decantar la victòria electoral cap al polític més favorable a la llibertat d’armes. Seguint el guió de l’NRA, el 2013 Texas va aprovar la llei de protecció de l’infantat, que aviat serà copiada a Florida. Segons la llei, els professors i empleats dels centres de primària i secundària (un per cada 400 alumnes), voluntaris, amb permís per dur armes pel carrer, que superin un curs d’armes i estrès i ho aprovi el consell escolar, podran repel·lir amb armes de foc els atacs armats contra el centre. Les armes han d’estar en una caixa forta, “a l’abast immediat”, i, per evitar que siguin eliminats en primer lloc per l’atacant, la seva identitat és desconeguda per la resta (només ho sap el director del centre i el cap de policia).
En unes 200 universitats nord-americanes, professors i alumnes poden portar armes. Si bé les lleis en setze estats prohibeixen tot tipus d’armes als recintes universitaris, n’hi ha 23 on la decisió de permetre dur-ne es deixa en mans de les universitats.
Altres estats permeten portar armes en àrees limitades, a treballadors però no a estudiants, deixen dur-les excepte si la universitat instal·la rètols de prohibició, etc. Un estat, Utah, prohibeix a les universitats que prohibeixin dur armes. El futur, doncs, sembla que va cap a un augment de la presència d’armes de foc als centres educatius, ja sigui pel dret constitucional a dur-ne o per defensar-se de les mateixes armes que la ciutadania té dret a portar.