Capolat, exhaurit, las

Entre les diverses interpretacions que se sentien ahir, a les tertúlies, sobre les paraules del conseller Maragall referides a la fatiga que el tripartit causa als ciutadans i a la improbabilitat que es repeteixi hi havia la d'aquells que argumentaven que Maragall no va calibrar prou l'abast de les seves paraules o que, fins i tot, no sabia el que deia. Qui pensi això erra el tret. De ple, a més. Maragall no improvisava, llegia. Una cosa és certa: Maragall no té l'esgrima verbal d'un Iceta, per exemple. No està acostumat a fer filigranes i giragonses cada dia davant d'un micròfon. És una qüestió de pràctica i també de tarannà. Maragall és més matusser en aquest sentit, no destaca per les habilitats verbals públiques. Ell és un polític de portes endins, de maniobra curta i privada, de trucada des del despatx. Es troba a gust a l'estómac de la política i en aquests dominis, que és el que coneix bé i on s'ha mogut durant tants anys, pot ser d'una gran eficàcia. Quan ha de posar-se davant càmeres i micròfons, pateix, sovint no troba el to o fins i tot la vessa, com va fer amb aquell lamentable assumpte dels dos nens d'Olot que deia que no sabien castellà. Ell, que és del sector catalanista del PSC, segons diuen. A les paraules de dimecres també hi ha un problema de to, a més de la intenció, que és enigmàtica. Ahir, tothom pontificava sobre els motius que té Maragall per dir el que va dir. En realitat, els deu saber ell i no gaire gent més. A part dels ciutadans, fa l'efecte que és el PSC qui està més aviat fatigat del tripartit, sobretot d'aguantar ICV. S'ha produït un moviment curiós. Al principi, els socialistes s'avenien més amb ICV i recelaven d'ERC. Això ha anat canviant i ara és just el contrari, socialistes i republicans s'entenen força i la discordança és amb els ecosocialistes. Puigcercós s'ha convertit cada cop més al realisme socialista mentre que Saura i Baltasar han provocat molt desgast amb la gestió de les aigües, del trànsit, dels mossos i dels incendis. Els socialistes tenen ganes de passar pàgina. Com ho faran, però, per seguir tocant poder si no compten amb aquests socis?