Homenatge a Catalunya

Ara que ja tenim Sant Jordi a tocar, comencen a revifar les mateixes polèmiques de cada any, les que es repeteixen en bucle com el Dia de la Marmota, però enguany en tindrem dues de noves fruit dels vents que bufen al país. La primera, la de les exòtiques i reivindicatives roses grogues versus les roses vermelles i autòctones. I la segona, traspassar la batalla clàssica dels autors mediàtics contra els escriptors de raça al terreny de l’assaig i de la no-ficció. Es prepara una allau de llibres sobre el procés, i si altres anys tocava escollir entre la Belén Esteban i el Jaume Cabré, enguany la batalla també es lliurarà a les prestatgeries de no-ficció entre les propostes oportunistes, buides i carregades d’autojustificació com el pamflet de Santi Vila (que, per cert, no sap qui ha fet la traducció catalana del seu diguem-ne llibre escrit en castellà i que parla d’alguna cosa de traïdors) o els documents de rigor absolut i amb documentació impecable com el Nou homenatge a Catalunya, de Vicent Partal.

Partal és un dels grans periodistes de casa nostra, pioner de les noves tecnologies, discret, prudent, savi i probablement una de les persones més ben informades de Catalunya, i en aquest llibre ho torna a demostrar amb escreix. D’entrada comença deixant clara la seva posició i els seus lligams personals, un exercici de sinceritat que és d’agrair i que ja demostra el seu tarannà i allò que podem esperar de les pàgines que seguiran. I no decep. El llibre explica com hem arribat fins on som ara, aportant detalls, pensaments, interioritats i elements que no sempre són de domini públic o d’abast general. De fons, una evident picada d’ullet a Orwell i una anàlisi detallada i rigorosa que, a més, s’intueix complicada, ja que en aquesta muntanya russa política i social en què vivim no n’hi ha prou portant un dietari dels fets, ja que cal desmuntar idees, ajustar els records, adaptar les conclusions provisionals i, en definitiva, construir el llibre dia a dia, una feina potent que només es pot fer si es posseeix un gran bagatge professional, una sòlida informació i unes fonts variades i ben informades.

Vicent Partal es mostra audaç, aportant una barreja d’informacions inèdites i de reflexions sorgides de l’experiència i del nivell d’anàlisi política que demostra dia a dia, i el resultat (que, tal com van les coses, demanarà una segona i potser una tercera part) es llegeix amb la passió i l’interès d’una novel·la de misteri, amb ganes i neguit d’avançar. Si aquest Sant Jordi us decidiu a plantejar la guerra dels autors de no-ficció sobre el procés, aquest és, sens dubte, el vostre llibre i el vostre home. Posats a preservar ètica i estètica, sempre és millor optar per un títol amb homenatges que per un amb traïdors, no?